dijous, 3 d’octubre del 2013

Improvisat (16)

M’ha vingut al cap, ara de sobte, la imatge del meu pare dient-me, carinyós: “Periiic!” No situo el record, sí que sé que no era d’un dia, sinó que es repetia de tant en tant, o potser sovint. Potser quan era l’últim que em llevava i em venia a espolsar la son? Cap als 8-10 anys?

Doncs com ara. M’ha “despertat” aquest record, o m’he despertat i al mateix temps he recordat això.

I res més.