Les aventures del Peric, dèiem, no?
Doncs la d’avui pot començar amb una cosa que se’m va acudir ahir i vaig pensar això pot ser un nou improvisat però com que les regles dels improvisats —un dia les hauré de canviar, el problema és que no sé si me’n recordaré, perquè canviar-les requeriria apuntar-ho abans per pensar-hi quan obri un word word word word uord uord uord —ho escric moltes vegades perquè m’agrada que em subratlli en vermell les paraules que no li agraden— i ara m’adono que he obert uns guions dins d’uns altres guions, i ara aquests ja són els tercers i ja no sé com fer-m’ho...
Doncs tiro pel dret i llavors les regles diuen que no pots apuntar res i que ara m’ha vingut al cap mentre pensava una estratègia.
I ara se m’ha acudit una aventura. Vet aquí que una vegada, fa mooooolt temps, el Peric no podia fer el mort quan es banyava al mar, allà a Castelldefels. I veia com el seu pare feia el mort tanta estona com volia i el pobre Peric no se’n sortia, no surava, li queien les cames i s’ofegava, o s’afogava, que diu R.
I ja no et dic res quan anaven a banyar-se a altres llocs, com ara una piscina que hi havia a casa d’uns coneguts dels pares que hi havia a Collserola, prop de la font de la Budellera. Llavors el pobre Peric encara s’enfonsava més de pressa. I li van dir que s’enfonsava més de pressa perquè al mar hi havia sal i a la piscina no, però ningú li va dir per què no surava ni al mar, més a poc a poc, ni a la piscina. I no s’atrevia a preguntar per què amb sal passava una cosa i sense sal una altra, què tenia a veure la sal amb fer el mort.
Però vet aquí que moooolts anys després, o sigui ara, el Peric va descobrir el perquè d’allò que li passava fa moooolts anys, quan era petit, o mitjà. Doncs ara, que el Peric està prim, molt prim després d’uns quants anys, bastants, molts, de no estar tan prim, i resulta que pesa poc, menys que mai, però pesa encara deunidó, i llavors li han dit que els seus ossos pesaven molt perquè eren molt gruixuts, i els ossos són el que pesa més en un cos.
I llavors el Peric va saber, moooolts anys després, que no podia fer el mort perquè els seus ossos pesaven molt.
I llavors ja no sé què més. Ah, sí, que allà a Castelldefels va passar una anècdota molt divertida que el Peric va viure, però com que no té res a veure amb els ossos sinó només amb Castelldefels haurà de ser el tema d’un altre conte si l’autor dels contes aquests se’n recorda, d’aquest altre conte.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos. I ara no sé si eren gat i gos o una altra cosa, però deixem-ho en gat i gos.
