divendres, 27 de juny del 2014

Improvisat (140)

Tot anava bé i ara, ara mateix s’ha esguerrat. I és que els cascos que porto posats a les orelles de vegades o molt sovint fan venir son, i una son bestial.

Mira, ara se m’acaba d’acudir això.

Tot anava bé,
però aquell dia també,
el pobre cavaller Peric
se’n volia anar al llit.

Què, patètic, eh? Doncs mira, els rodolins improvisats és el que tenen.

Aventures del cavaller Peric.

Aventures del cavaller Peric.

Una vegada el cavaller Peric no sabia què dir.

Una vegada el cavaller Peric
no sabia què dir,
i es posà a fer rodolins,
patètics per fora i per dins.

Aquest se m’ha acudit mentre escrivia “Peric no sabia què dir”.

Avui estic poètic.

Aquell dia el cavaller Peric
s’havia llevat poètic...

No, aquesta no funciona. Se m’ha acudit quan escrivia -ic -ic, però no funciona perquè encara que totes dues acaben en -ic, Peric és aguda (Períc) i en canvi “poètic” és plana (poètic, com el seu propi accent indica).

I és que ja sabeu que en els poemes el que compta no és la terminació de les lletres, sinó la terminació de l’accent.

—“Terminació”, ha dit “terminació”!! Ell que sempre es feia el milhomes amb el català, ha dit “terminació”! Haha, quin paio, aquest sap tan català com el meu pare, que era d’Olva!

—Nen, amb tots els respectes pel teu pare —que també hauries de tenir tu, i ara no l’has tingut, perquè el teu pare devia venir a Catalunya amb molts esforços—, no es diu Olva, sinó Huelva, i “terminació” és tan català com ton pare i com tu.

(Es fa el silenci.)

(I de la poesia, ja ho veieu, hem passat al teatre.)

Avui estic fent un improvisat, em sembla, més patètic que mai. “Patètic”! Patètic sí que lliga amb poètic! A veure.

(Pausa breu.)

El cavaller Peric
s’ha llevat patètic
tot i que sembli poètic
el que escriu més aviat fa fàstic...

No, ens ha tornat a passar. O sí, perquè els rodolins també es poden fer així: a-b-b-b. Suposo. No en tinc ni idea ni de poesia ni de rodolins. Sí que sé que fàstic no lliga amb Peric, que és el que jo volia (ho reconec humilment). Amb Peric podria lligar, ara que hi caic, fatic —si no la coneixíeu no us preocupeu, jo la vaig conèixer fa poc; d’acord, fa uns anyets, però per l’edat que tinc, fa poc.

O sigui:

El cavaller Peric
s’ha llevat patètic
tot i que sembli poètic
el que escriu causa fatic...

Realment patèèèèèètic. Quina vergonya publicar això. Ui, mig quart d’una. Som-hi.