dimecres, 9 de juliol del 2014

Improvisat (145)

No hi ha manera. I ara escric en una mana de lletra diferent, com una Times, però més fosca, com si fos negreta. I no és la negreta de la Times, perquè he provat de treure-la i no funciona.

No sé amb qui parlava fa uns dies de les cursives als titulars dels diaris, perquè tots les cursives, en els titulars, les canviaven per cometes simples. Jo vaig intentar raonar amb X que era una qüestió estèt... ara me’n recordo, era amb L, que hi vaig dinar fa uns dies. Amb L i més gent. Però era amb L amb qui discutíem més sobre el tema, i jo defensava les cometes simples i L les cursives. I jo deia que dins d’un titular la cursiva resultava lletja, i L deia per què, i després he vist que hi havia titulars que tot era cursiva. I parlant de cursiva

salto de paràgraf, que ja havia escrit massa i les regles parlen de salt de paràgraf, o canvi de paràgraf, que no recordo exactament com ho diu, fa dies que no miro les regles. Ah, les regles, les regles.

Avui em deia G que, encara que no en parlés, no sé què —bonic, era bonic— de la vida meva personal. I és que no sóc capaç, G. Absolutament incapaç. Només ho faig o ho he fet algun cop després d’un bon àpat, una ampolla de vi o de cervesa o d’un altre alcohol —suau, perquè dels altres no en tasto gaire i si ho faig és en poques quantitats i, tot i això amb amistats molt amigues. Perquè fins i tot en una situació així em penso que seria capaç de no ...

i ara em penso que no estava improvisant perquè he anat molt a poc a poc i això no pot ser, no és el que diuen les normes sobre com és un improvisat, de manera que quan l’acabi em penso que hauré d’eliminar el paràgraf, perquè per a mi les normes són molt importants.

I què més, ara no sé quantes ratlles permetien les regles per paràgraf, hauré de mirar les regles, i això em sona molt molt molt, de manera que ho he escrit fa miolt poc, podria ser avui mateix, i ara que ho penso avui m’he trobat dues vegades amb un “mateix” que no sabia si havia de canviar per propi, deixar mateix o eliminar-lo. I és que

canvio de paràgraf, no fos cas que estigui contravenint les regles. El contravenint em fa pensar en un contravent que vaig estar buscant moltes hores perquè no sabia com s’havia d’anomenar les teles plàstiques que protegeixen les terrasses dels bars, perquè al client contravent no li acabava de fer el pes i jo tampoc sabia què més dir-li, com ara mateix tampoc no sé què més dir

Ah, sí, mira —potser ja n’he parlat, perquè ahir pensava que un dia hauria de deixar de fer contra... no, no és contra, és improvisat, doncs ara no sé què volia dir, però em sembla que era important. Però això mateix que deia ara, que no me’n recordo de coses, jo tinc la sensació que últimament em passa més. Fins i tot, com que sóc una mica paranoic... no, no és aixó, és pels còctels, és normal que els còctels que pren cada matí, ara penso que avui he preparat un esmorzar que ha anat molt bé, vull dir que m’ha sortit bo bo, i no sé per què dic això

coi, ho dic perquè entre els molts defectes meus hi ha aquest, que de vegades m’ho crec massa, i tot i això avui hi ha hagut esbroncada, no esbroncada no, un recordatori d’un client que s’esperava una feina per ahir —sempre volen les feines per ahir!— però en aquest cas no tinc disculpa perquè jo mateix vaig dir que seria per al dilluns —auqest passat dilluns!— i al pas que vaig, que m’adormo cada deu minuts o cada quart, la feina aquesta no estarà enllestida fins divendres, o fins i tot dilluns vinents.

I ho deixo córrer perquè ara m’ha agafat no sé què per dins i més val que ho deixi