He aguantat bastant, perquè he arribat fins a la una. Esclar que he tingut un matí mogudet, a primera hora m’ha foradat una mica el nas, vull dir, per on no hi ha forats, re, un parell de biòpsies, que avui són moda, et descobreixen una cosa de no res a la pell i apa, biòpsia, i després no és res, en el meu cas no és res, com a màxim t’ho han de treure i ja està.
Doncs això, i llavors arribes al despatx, obres el correu, hi ha noranta i escaig missatges, els vas descartant quasi tots perquè la majoria són de coses personals que ja has vist durant el cap de setmana, i al final de feina feina n’hi ha un parell, la resta, xerrameca. Vull dir, xerrameca interessant, no de l’altra, que l’altra ja ni te la mires.
Total, que acabes de fer això, et poses amb les dues feines i dures deu minuts, poc més. Llavors proves estratègies diverses, però en Morfi se les coneix totes —ah, vaig comprovar que el llibre de D confirma que morfina ve de Morfeu, no sé com ho havia ni dubtat. I al final de tot ve... i ara ho haig de deixar perquè truquen a la porta i això també em distraurà una estonq.
