Hola. La paraula exacta és: destruït. No sé com és quan et maten, però deu ser així. No, sé què no, no crec que pugui ser tan bèstia. Però bé parlen del repòs etern, oi?
M’he adormit. Haig d’escriure més de pressa, però què, Déu meu, què puc escriure si no tinc neurones, les tinc totes al llit. Això que tinc és una closca buida, sense res a dins, que amb prou feines ha trobat el word per activar-lo i posar-se a escriure. És horrorós. Ara canviaran l’ortografia francesa, i ja era hora, perquè es veu que ho van decidir va vint anys, o més, o una cosa així. Però és clar, una cosa és dir que farem això i una altra és fer-ho. Això ho comprovem cada dia, amb les declaracions dels polítics. Doncs l’Académie Française deu ser similar. Farem això. I els escolten quatre. Fins que arriba a tothom, i tothom es reuneix, i fan comissions d’estudi i tal, passen els dies i els mesos, i no te n’adones i ja han passat vint anys. Ara no recordo si eren vint anys o trenta, o quinze. Però un munt de temps.
M’he tornat a adormir perquè escric massa a poc a poc. No hauria d’escriure, hauria de teclejar, o teclar, que segons qui segur que prefereix teclar, i t’ho defensen am ungles i dents.
M’he tornat a adormir i com segueixi així faré rècord. El mal és que si t’adorms passen els minuts i no avances.
Re, que no hi ha manera.
