Eh, hola, sóc jo, m’adormia. Tot aquest temps que no he fet improvisats no m’he adormit? Sí, un munt de vegades, però o no tenia ganes de fer un improvisat, o no hi he pensat, o he improvisat altres estratègies, o
O no sé què més, perquè la gent de vegades posa un etcètera o uns punts suspensius com volent dir que hi ha moltes altres coses i en realitat no hi ha res, simplement no se’n recorda i ja està. A més, amb el que s’ha dit abans sovint s’han esgotat les possibilitats, fixeu-vos-hi i ho veureu, la gent diu etc. perquè allò que ha dit li sembla poc i creu que ha de dir més coses, però en realitat no hi ha més coses, ja les ha dit totes. Però queda malament tallar en la segona cosa, quan hem dit potser que els motius per haver pres aquesta decisió són molts, per exemple, la mandra, etc. Però ara que ha sortit el “per exemple” me’n recordo que el “per exemple” és una altra manera de dir el mateix que els punts suspensius i els etcètera. Com que et sembla poca cosa el que tens al cap, diguem que això és per exemple i així quedarà clar que la cosa que has dit o les dues coses que has dit són triades entre un munt d’exemples. I no, no en tenim més, no n’hi ha mes. Això ens passa, suposo, a tots.
Deunidó com estic estripant avui a tothom, a tort i a dret. Això no està bé.
I no sé què més dir, però hauria de dir alguna cosa més perquè si no malaguanyat improvisat, no val ni la pena d’obrir el blogger per penjar-lo, o sí, per penjar-lo en l’altre sentit, el podríem penjar públicament per a públic escarment. Quina bestiesa acabo de dir, però és que estic sec d’idees, no flueix la cosa, sempre dubto amb fluid i amb fluïd, perquè em penso que de vegades s’hi posava dièresi, però ara no deu ser així perquè el word m’acaba de subratllar el fluïd. O sigui, que deu ser que això ja no és així, o potser em confonc d’exemple, i el que fluïa o fluia era una altra cosa, però ara m’ha subratlla fluia sense dièresi i és normal, perquè fluïa ha d’anar amb dièresi, que una cosa és una cosa i una altra cosa és una altra cosa, i ara no m’ho feu explicar perquè segur que m’adormiria, a part que no m’ho sé de memòria, i a més a més adormiria a tothom. O tothom, que no sé per què hi hem de posar la preposició davant de tothom si moltes vegades no cal, però ens creem dogmes a partir de consells o a partir de suggeriments, com que de vegades si no hi posem preposició és equívoc, doncs vinga, sempre “a tothom”, i “a tots”, i etc., i aquest és un etcètera que no és com els d’abans, perquè aquí sí que hi ha més exemples. No, ho dic de debò, hi ha més casos, però ara no els puc buscar ni tan sols dins la meva memòria perquè estic fent un improvisat, i les regles dels improvisats etcètera, i aquest etcètera també està ben fet servir, i ara no em sortirà un etcètera dels que deia abans ni que em matin.
Sí, allò que deia dels dogmes que creem a partir de consells o de suggeriments, o a partir de llegendes urbanes, però hi ha dogmes d’aquests encara més perillosos, que són els que creen els subalterns per fer la gara-gara als superiors, volent ser més papistes que el papa. Es pensen que dictaminant aquella cosa faran content l’amo i a l’amo no li fa res, o potser sí que li agrada però no sap que allò funciona d’aquella manera no perquè els subalterns hagin decidit fer-ho d’aquella manera que li agrada a l’amo, sinó perquè els ho han manat, els ho han imposat. I moltes societats funcionen d’aquesta manera, podent ser més flexibles que no són, i el “que no són” m’ha sortit sol, sense pensar-hi, i ara no es deu entendre res.
Al matí, i ja acabo perquè m’estic allargant, però ara ha sortit no sé què, ja ni me’n recordo, que m’ha fet pensar en això del matí, al matí, deia, he trobat que el chin, chin que fan els espanyols quan brinden resulta que no és d’ells, sinó que és molt internacional, ho he trobat que ho explicaven uns italians i ho referien a la Xina, o sigui que ve de lluny, i en canvi jo ho tenia completament associat a l’espanyol. Doncs no, en català també podem fer xin-xin quan brindem, suposo que s’ha d’escriure així, i no ens hem de sentir malament per fer-ho.
I ja està.
