Podríem fer un concurs de tancar ulls tot el dia i guanyaria. Deixant de banda els que tinguin malalties relacionades amb els ulls. O sigui, que se’t tanquin els ulls. Ara no sé si m’he ficat en un embolic d’aquells políticament incorrectes. No sé si us hi heu fixat però estem envoltats de perills políticament incorrectes. Jo vaig amb peus de plom, sobretot quan puc mantenir una estona els ulls oberts. Perquè és això, has d’anar amb els ulls oberts. Molt oberts. Perquè si no passa allò que en diuen “que t’ha traït el subconscient”, que per mi és una frase trampa. Molts cops no t’ha traït cap subconscient, no és el teu pensament, ni de fons, ni inconscient, ni res. Simplement, t’has equivocat. Però com que hem assumit que ens ha traït el subconscient doncs ja està, ja quedes marcat. Jo com que sóc bastant disciplinat no em sol passar gaire, gràcies a Déu. Bé, això no és gràcies a Déu, és una frase i ja està, perquè si això és gràcies a Déu voldria dir que tot és gràcies a Déu, que ben pensat suposo que és el que es vol dir, sí, ja m’està bé, mira.
Esclar que és clar que a molta gent se’ls veu de lluny només quan diuen un parell de coses, i ara veig que m’ha sortit —d’esma, us ho prometo— un “esclar que és clar” que trobo preciós i que suposo que hauria de rumiar-hi, perquè deu tenir sentit, encara que no ho sé, això només ho sabré quan hi hagi rumiat, el cas és que ha sortit així, i hauríem de fer servir més el verb eixir, que mira que és bonic, i no sempre sortir sortir sortir, que a molts valencians els sona malament perquè només l’utilitzen quan es refereixen a coses que surten amb força, com ara un raig d’aigua que surt de la font o de la mànega o de l’aixeta, però no amb tanta amplitud com fem per aquí dalt, i ara que parlem d’aquí dalt i allà baix recordo allò... re, truquen a la porta i això vol dir que ja em distrauré d’alguna altra manera, deixem-ho aquí.
