Avui tinc titular. X m’ha explicat una cosa... que se m’acaba d’oblidar. I llavors ara hauré de treure aigua del pou, perquè si no tinc titular no tinc res. Per què tinc aquesta memòria inferior a la dels peixos? Perquè els peixos diu que no tenen memòria i és fals, tenen una mica de memòria, de fet superior a la meva, segons vaig comprovant a mesura que passa el temps.
Passa que quan passa el temps diu que recordes més les coses antigues, o les reelabores, però continuen sent antigues, de fa anys, que no les recents. Jo ara no recordo una cosa que m’ha explicat X aquest mateix matí. I això que mentre escric parides intento enrecordar-me’n. I re. En blanc, com si no haguéssim parlat.
És veritat: jo als matins sóc molt inferior als peixos, no sols en memòria, també en capacitat resolutiva, en agilitat física, en més o menys tot. Sí que hi ha alguna de les coses que faig que els peixos generalment no són capaços de fer, com és sortir del llit. Perquè ells no són capaços de sortir de l’aigua. Però ara em direu: no sóc capaços de sortir de l’aigua però sí que són capaços de sortir del seu cau, d’allà on dormen, que és el que es pot comparar al teu llit. Doncs sí, ja m’heu fotut, fins i tot en això són superiors perquè segur que en surten més de pressa. Ara, ¿els peixos són capaços de menjar un bol de cereals laxants —vull dir, d’aquells marrons, tot fibra— amb llet i una mica de formatge fresc, tot barrejat? I, atenció, avui era formatge fresc perquè ens va sobrar d’ahir una micona de rees, perquè si no el que faig és barrejar-ho amb un iogurt natural? Ja ho tinc. ¿Els peixos són capaços de distingir un iogurt natural d’un iogurt de fruites abans d’obrir-lo?. Abans, perquè tots dos són verds, gairebé iguals, només es distingeixen perquè en un hi posa natural en l’altre hi posa pera. No hi ha dibuixos, que llavors sí que el peix em guanyaria, almenys en velocitat, a triar l’un o l’altre. Són d’aquells que abans es deien bio i ara no recordo per quina cosa legal ja no es poden dir bio sinó que es diuen de iogurt no sé què —ni d’això, me’n recordo. I, atenció, ¿els iogurts són capaços de pelar un alvocat partint-lo per la meitat, distingir si està prou madur i llavors si encara no està prou madur se’n mengen mig i deixen l’altre mig per a l’endemà i en canvi si ja està molt madur se’l mengen sencer perquè si no l’endemà estarà podrida aquella meitat? Encara més: ¿els peixos són capaços d’amanir pa torrat —integral, saben distingir l’integral de l’altre, eh eh?— amb oli? Eh, eh, eh eh???
Bé, amb això acabem de demostrar que en algunes coses sóc superior al peix. No sé si m’agradaria tenir un peix com a animal de companyia. Crec que no, perquè potser, a part d’amanir el pa amb oli, em podria posar en ridícul en altres coses, i això no interessa. Ara, tenir un gos no em faria res. Un gos dels que mossega. El problema és que a mi m’agradaria però jo diria que només a mi. Sobretot si mossega. Per què dels que mossega? Doncs no ho sé, ha sortit així improvisadament perquè parlàvem de gossos, però em penso que no, jo crec que si mossegués el tornaria a la gossera. Perquè això sí que ho tinc clar. Si un dia porto un gos a casa serà de la gossera, no el compraré. No s’han de comprar gossos, s’han adoptar, això ho tinc claríssim. És que estan malalts. Doncs, escolta’m cuida’ls, fes que es posin bons. A més un gos malalt també et pot fer companyia.
I un cavall. Clar, el problema és que el cavall no el pots tenir a casa. Això ho tinc clar. Però el podries tenir allà on fos que tenen cavalls —sé que això existeix— i anar-lo a veure i cuidar-lo i que et faci companyia i et sigui coŀlega cada dia. Això, hi torno, existeix, i serveix a molta gent per tenir un cavall i alhora no tenir-lo a casa, perquè tenir a casa un cavall és complicat. Deixant de banda el fet que si tens un cavall a casa i te l’estimes, sempre pensaràs que aquell veí malparit et poc amenaçar i un dia pots trobar el cap del cavall dins del llit. Si no heu vist El Padrí de Coppola us la podeu estalviar, perquè és boníssima però transgredeix un per un tots els principis morals continguts en les lleis judeocristianes i en els codis ètics de qualsevol civilització. Us enrecordeu dels deu manaments de la llei de Déu? Doncs tots, un per un.
I ja està.
