divendres, 7 de febrer del 2014

Improvisat (77)

Ja hi tornem a ser. Atroncat de son. Allò del tronc amb una serra al damunt que sortia als còmics antics, els tradicionals. Suposo que volia dir roncar. No, roncar no ronco, però...

Ara que surten els còmics antics, me’n recordo del pare, que alguna vegada —poques, però li insistíem i de vegades hi accedia— ens llegia els mortadeŀlos, crec que eren aquests, d’una manera molt divertida, ens feia riure de debò. Perquè eren en castellà i el pare tenia un accent català molt marcat. Recordo com distingia d’una manera molt accentuada la v de la b. Es devia pensar que en castellà ho feien així. I era divertit perquè els personatges parlaven d’una manera solemne, però al mateix temps entrebancant-se, de manera que li dèiem, no, que no és així!, i rèiem de manera desbocada.

El pare era normalment molt seriós, però de vegades tenia sortides d’aquestes.

I parlant de pares, ara em vénen al cap aquestes històries —una altra vegada!— sobre els capellans pederastes. (No pel meu pare, precisament, que en aquest aspecte era exemplar des del meu punt de vista, el que jo vaig veure i viure. I posaria la mà al foc respecte a la resta de la gent de casa.)

L’Onu, al capdavant —arriba tard, diuen. Potser sí que parla de fets passats, però és que ahir mateix deien d’un capellà de Santa Coloma que sembla que va abusar de tres germans! És que és molt greu, i n’hi ha que sembla que no se n’adonen. Cony, desperteu-vos! Si aquest de Santa Coloma tenia antecedents...

Sí, cal denunciar-los, portar-los a la comissaria, cridar els mossos! Quan se sàpiga segur, o amb prou certesa, que allò ha anat de debò, sigui el pare, sigui l’oncle —jo sóc oncle de molts i moltes, i només de pensar en això m’esgarrifo, prefereixo matar-me abans de...

A la presó, tots aquests! Al racó dels delinqüents més perillosos! I els capellans pederastes també, només faltaria! A la presó! Amb la sotana i tot, que tothom vegi quina mena d’home hi havia sota aquell vestit —si és que portava sotana; si no en portava, jo els la compraria i la posaria allà mateix, a la porta de la ceŀla, que tothom ho sàpiga.

Diuen que qui més crida contra els crims és qui té més números de ser delinqüent. És una dita absurda. Ja dic que abans em mataria. Ho dic molt de debò.

Estic indignat.