Aquest cop faig trampa i començo l’improvisat de la tarda, un cop resolts els afers domèstics i treballat una estona i tal, amb un titular que ja duia al cap. Vull dir el titular, també, d’El Periódico d’avui, que m’ha cridat tant l’atenció que he comprat el diari. Potser feia anys, no, anys no, però mesos sí, que no comprava aquest diari.
Que consti que tenia el titular al cap i havia pensat que en el pròxim improvisat parlaria d’això, però després no havia elaborat més la cosa. Només havia pensat en una cosa que fa dies, o més temps, que li dono voltes. I és que al fenomen aquest de Podemos —aquí li diuen Podem, però realment està registrat així el nom, vull dir, és nom oficial—? M’encantaria que fos així.
Bé, doncs la meva teoria és que els vots de Podemos-Podem no vénen, com diu El Periódico, que l’he llegit de cap a peus —de cap a cua, diuen en espanyol, la qual cosa vol dir que es queden a mig camí; o no?—, més ben dit, he llegit de cap a peus les pàgines que fan referència al sondeig, doncs això, que l’èxit de Podemos-Podem no ve d’altres partits, sinó que ve directament de l’abstenció. Un gran nombre, vaja. Que esgarrapin percentatge sobretot a PSOE i IU és lògic, però una cosa és percentatge i una altra nombre de vots. El que vull dir és que PSOE i IU-Iniciativa poden tenir gairebé el mateix nombre de vots que fins ara, però que quedin superats pel sorpasso. I d’això el diari no en parla, de que —que es fo... que els bombin, que si no se m’enfada la tieta— de que molts d’aquests vots poden —podem!— venir de l’abstenció, o de grups minoritaris fins ara invisibles.
I reconec humilment que fins fa ben poc temps no sabia quan s’havia de dir nombre de vots i quan número. Per exemple, nombre primer o número primer? Si nombre és per a la quantitat i número per a l’ordre en una llista, per entendre’ns, per què no número primer? Com número u, no? Per què nombre cardinal? I més. Que et quedaves de pedra, com és que això és nombre i no número? Encara ara tinc dubtes, potser sí que és numero enter.
I aquí dalt he escrit sorpasso i ja estic cansat d’aquesta originalitat que, quan la repeteix tothom i totdon —jo mateix, fa un moment— es fa insuportable. Com la gracieta de tothom i totdon. Com caiem tots en les gracietes pensant-nos que som originals.
I ara que parlo de diaris, recordo que ahir vaig llegir una entrevista extraordinària —a mi m’ho va semblar— del Peirón a Gay Talese —Taliisi, ja, tot i que l’origen del cognom és evident que és italià. Bé, és evident i a més ho diu el Peirón quan presenta el personatge. Doncs un personatge que a mi sempre m’ha fascinat com a periodista, igual que Tom... era Tom?, ara no em ve al cap, aquell que va escriure La foguera..., ara, Tom Wolfe, el de la Foguera de les vanitats, extraordinari llibre, almenys llavors quan el vaig llegir, però que encara era més bo en els seus reportatges, com aquells que va recollir a ... si no m’enrecordo del nom, fa un moment, com vols que em recordi del llibre aquell, un que parlava d’astronautes, espectacular, divertidíssim en alguns fragments, com quan descriu la manera com van ensinistrar els micos que van enviar a l’espai.
Aquest improvisat m’està sortint com una mena d’article i no volia que els improvisats fossin com articles, sinó que fossin improvisats-improvisats. I ja ho és, però me n’he anat per la via seriosa i això deu ser perquè ja tenia el títol o el tema al cap quan l’he començat i això deu fer que vulguis o no el cap vagi treballant la cosa per dins de tal manera que et surt l’article tot sol, clar, ja ho sé, després l’hauries de retocar, i completar, i anar a la Viquipèdia per posar aquesta dada i aquella altra, però al final el podries portar al director del diari i dir-li, mira he escrit això sobre el tema aquest de... ondi, si el tema era l’enquesta política i no el Tom Wolfe, realment que burro, us ho asseguro, em pensava que el tema era el Tom Wolfe i que havia fet un article sobre el Tom Wolfe.
Parlant de la Viquipèdia, ahir o abans-d’ahir en parlava amb M i li explicava la meva experiència i li vaig dir si havia vist el programa de TV3 sobre això i que va sortir sense ni una crítica i que m’havia decebut, perquè a mi a mesura que m’hi vaig anar ficant més més em decebia perquè t’obligava a no ser tu mateix i a adaptar-te als usos i costums i criteris d’una petita minoria de gent que haurien de ser com tu i que en realitat manen, quines coses que passen. Bueno, ja ho vaig explicar en un altre lloc.
I ara intentaré continuar llegint, fins a les set, va, intenta-ho. Llegint el que he corregit, perquè un cop que has corregit una cosa l’has de tornar a llegir. Com que és un document moooolt llarg, el que faig és corregir al matí i llegir a la tarda el que he corregit al matí, així és fa més passador tot plegat i acabes d’enllestir-ho... acabes d’enllestir-ho, això es pot dir?, bé, en qualsevol cas ho acabes tot alhora.
I com deia me’n vaig a llegir. Prou d’improvisar, que t’hi arrepenges. No sé per què em subratlla ara arrepenges. No és bo? Bueno, ja ho miraré un altre dia.
Prou!
