divendres, 17 d’octubre del 2014

Improvisat 174

Em vaig comprometre a lliurar una feina ahir i ha passat ahir i som a divendres a encara no l’he acabat i m’adormo.

I aquest era el titular, i dit això no tinc res amés a dir, excepte que he de fer això tan burro de teclejar sense sentit, que parlant de sentit la gent diu “en aquest sentit” encara que no toqui, ho diuen contínuament, és interessant fixar-se en el que diu la gent i adonar-se de com tothom utilitza crosses, igual que jo, suposo, encara que les meves crosses suposo que no me les sé, a banda de les de tothom

la de buenu, la de doncs —aquesta sóc conscient que la dic moltíssim—, i aquí, escrivint, no sé si em surten crosses

a banda d’aquesta, de recordar contínuament aquesta regla maleïda de saltar de paràgraf perquè ho diuen les regles, o les normes, que he de mirar si són regles o normes perquè, no ho sé ara pensava que potser era diferent regles de normes, si una era més forta que l’altra, podríem dir, o no, i ara pensant, és un dir, mira, “és un dir”, la primera vegada que ho vaig sentit, de llavis de S, me’n recordo perfectament, em vaig escandalitzar, gairebé, perquè jo sempre havia sentit a dir que s’havia de dir és una manera de dir, i ara estic dient massa dir i potser dir és una crossa, haha, no això era broma, mira, això era broma

potser sí que és una crossa, perquè ho repeteixo bastant, i ara m’adono que els salts de paràgraf els hauria de fer rere un punt i seguit, però em penso que de punts i seguit, he dit punt i seguit?, volia dir punt i a part, esclar, bé, o punt i seguit.

Mira, ara n’he fet un, un punt i seguit que s’ha convertit en punt i a part.

Em direu, quina diferència hi ha entre l’un i l’altre? I us diré que de vegades no ho sé —i ara m’ha sortit un rodolí involuntari, però vam dir que això dels rodolins com allò altre de les contundències?, no, referències?, no, ara no em surt, allò de “amb perdó de la?, ah sí, la redundància, doncs això, no sé què deia de la redundànci, però suposo que era allò que dic sempre de la redundància, que dir “perdó per la redundància” és absurd, o fas redundància o no la fas, i si la fas per què has de demanar perdó?

I ara caic que els interrogants —de vegades, no sempre— poden marcar salt de paràgraf, i quan escrivia “no sempre” —i avui estic posant moltes cometes, vol dir que estic molt normatrivista o com es digui, i crec que fins i tot..., no sé què deia, m’he perdut del tot, m’he perdut tant que ara no sé per on continuar, i m’ha vingut al cap la imatge de travessar una selva i no trobar res i vinga a travessar selva, i llavors ara recordo que vaig fer una perla a l’altre bloc, al seriós, sobre l’explorador del Vargas Llosa comparat amb l’Adriano de Yourcernar, no sé si s’escriu així, i el que deia una escriptora, o una crítica, que la de Llosa no li arribava a la sola de la sabata i que si s’havia de recordar una l’altra valia més oblidar-la, o una cosa així, i ahir es va donar el premi Planeta i sempre que hi ha el premi Planeta penso, doncs no m’interessa gens ni mica

salto, i recordo el que em deia C quan li preguntava si sabia alguna cosa del premi de cada any i C sempre em preguntava, has llegit Els germans Karamàzov, o el Quixot, o ara no me’n recordo, però em deia un clàssic, i encara que li digués que sí C em deia que els tornés a llegir, que els Planeta no valien res, i això de no valdre res em penso que en castellà no ho diuen, o sí, no vale nada, referit a una cosa?, no ho sé, a mi em sona malament, però què vols que et digui, cada cop em sonen malament més coses del castellà i no és perquè no en sàpiga, que en sé molt, de vegades, que divertit, corregeixo coses dels client que m’envien coses per traduir del castellà —o espanyol, a mi m’agrada més dir-li espanyol—, no sé què deia de traduir del castellà, no sé què deia en general, i per tant miro de guanyar yemps

però segueixo sec com una pansa, mira, que divertit, sec com una pansa, això ho diu algú?, es diu?, si no haureu de convindre amb mi que en aquest cas he inventat una expressió, o segurament no, ara estic fent el patètic perquè l’expressió o no és nova o no té cap gràcia, vés a saber

torno a guanyar yemps però veig que fa estona ha saltat la pàgina del word de manera que haig de plegar adéu