Andiamo una altra volta, o no sé com ho diuen, ara no em ve al cap. Hi ha frases italianes que et vénen al cap de seguida ben construïdes, sense que siguin estrafetes, com solen ser les dels que parlen, quan parlen —parlem un italià absolutament contaminat, de manera que si ens entenen és perquè el resultat és una cosa similar als resultats de Google Trans, t’assabentes de què va allò, però de l’idioma ni flowers.
Però he començat aquest improvisat sense saber de què parlaria, com em pensava que eren els improvisats purs fins que la meva consciència va decidir fer un viatge iniciàtic fins als escrits dels nostres Primers Pares, els que van arribar a bord del Prat de la Riba a les platges de Lloret, i van deixaR ESTABLERT, DESPRÉS DE MOLTES DISCUSSIONS ENTRE ELS ESTATS DEL SUD I ELS DEL NORD, D’AQUELLS TRETZE PRIMERS QUE HI HAVIA..., JA QUE HI SOM, HEU VIST LA SÈRIE John Adams?, són set o vuit capítols, però valen la pena de debò, i ara veig que per aquí dalt se m’han escapat les majúscules i, mira, ha quedat com si hagués escrit una làpida, ja va bé, perquè recordo que parlàvem de la Fundació dels Improvisats i segurament ha sigut, no, no m’agrada sigut aquí, després de segurament, ara un purista diria aquí hi ha una mena d’aŀliteració que no fa per tu, segurament ha sigut, seria millor segurament ha estat, doncs mira, no, no et faig cas, hi poso segurament ha sigut, m’agrada més. I fora aquest tema, que me n’he atipat.
Ahir i avui m’he discutit. M’he discutit concretament amb la gent del GELA, que jo els deia que ahir una dona d’aquestes de les dinasties reials, de les que se sol anomenar gent de l’Hola, o gent del paper cuixé, però a mi no m’agraden els tòpics d’aquesta mena, sobretot si són creatius, que ho són —el tema del cuixé i la referència a la revista—, però la creativitat si es repeteix es converteix en tòpic i llavors és millor tornar a la senzillesa original —gent de la secta..., no això no queda bé, gent de la reialesa i ja està, de la reialesa europea. I parlàvem d’aquesta gent —no perdo el fil, perquè el fet d’haver anat a les Fonts, i ara m’adono que les majúscules d’abans han sortit d’aquest joc d’anar posant majúscules a les ximpleses que estic dient avui sobre els principis, bé deixem-ho—, dic que ens discutíem, amb el GELA, sobre el fet que tothom deia que aquella reina o princesa o altesa o el que sigui que havia tingut bessonada, tothom deia, dic, que havia tingut “un fill i una filla”, o més ben dit, “un nen i una nena”, fixeu-vos-hi i veureu que tothom ho diu o ho deia així. I llavors jo deia això com a argument a favor de la flexibilització de la tesi sobre el masculí –suposadament– no marcat i la gent del GELA deia, potser feien broma, sí, segurament feien broma, deien que aquesta distinció era per la cosa dinàstica, que així ja se sabia qui hauria de regnar dels dos si arribava el cas, i jo els he dit que suposava que era una broma, perquè tothom, em penso, en qualsevol família que passés això, dirien que han tingut “un nen i una nena” o “bessonada —això ja se sabia d’abans, esclar—, un nen i una nena” i no pas “ha tingut dos nens”, això dels “dos nens”, aquí, em sembla completament inviable. Aquí i en uns quants altres situacions, sobre les quals ja he escrit prou en altres indrets i ara no us donaré la pallissa sobre el tema, i ara penso si això de la pallissa és nostrat o no, potser no, el que segur que no és nostre és donar la vara, que, tristament, ho reconec, és el primer que m’ha passat pel cap, i això és perquè el tema de la diglòssia em té atrapat, ens té atrapats, suposo, a unes quantes generacions.
I crec que els nostres Primers Pares també deien, i em sap greu no haver-ho complert o complit —què, la sabíeu, aquesta, complit?—, que s’havien de fer paràgrafs curts, i això és una cosa que no me’n recordo mai, i ara he escrit un relatiu que no recordo com es diu, però té un nom especial, perquè en realitat és un relatiu amb trampa, vull dir la frase “és una cosa que no me’n recordo mai”. És trampa. Però coŀloquialment crec que es pot dir, i aquí suposo que es pot considerar que, això que faig aquí, estem en un àmbit coŀloquial.
I ja està.
