dimarts, 10 de febrer del 2015

Improvisat 215

La combinació ha canviat, però els efectes etílics són els mateixos. Amb un afegitó. Hi ha ressaca. Només ens faltava aquesta. Ja no us puc recomanar la combinació.

Combinació, quina paraula més antiga, si és que algú sap què vol dir antic aplicat a una paraula. Una paraula és antiga fins al moment mateix en què es fa servir i fa servei. Si fa servei, deixa de ser antiga. Fi de la lliçó del dia. Un dia vaig escriure un conte sobre les paraules que vivien en magatzems, lluentes o oblidades i empolsegades. Les lluentes eren les que es feien servir cada dia i les empolsegades les que no es feien servir mai, fins que un dia es retiraven perquè ja no quedava lloc al magatzem. Això deu estar per alguna banda, i va ser molt abans que no sé qui escrivís un conte més llarg sobre els llibres antics o noveŀles antigues. Moooolt abans.

Ara fa uns dies l’A, que en sap, em va dir que el conte —ara conte en sentit d’assuntu, com diu R, que divertit, “això és un assuntu...”, sol començar— el conte de les eles geminades que s’havien d’escriure amb el punt enganxat a la primera ela era una llegenda urbana, que era una llegenda perillosa, a més, perquè molts codis d’internet no reconeixien aquest signe. Total, A i gent de la seva colla/corda —i calla, que ara tornaré a colla— defensen que la doble ela amb punt volat —perquè l’altra doble ela, que anomenem incorrectament ella, també és geminada, és doble, geminada = bessona = doble— s’ha d’escriure com l’hem escrit des de poc després de deixar les màquines d’escriure de tecla dura, que en dic jo, perquè un boli també és una màquina d’escriure, dic jo. O no?

O sigui, que la DEGAPV l’hem d’escriure L + majúsc 3 + L, sent aquesta ela majúscula o minúscula segons que escrivim en caixa alta o baixa. Toooma, m’ha quedat una definició de diccionari, fins i tot amb un DEGAPV que no sembla el que és —doble ela geminada etc.— sinó una mena de LAPAO. LAPAO, dit de la..., no sé com dir-ho perquè sigui políticament correcte, la dallò aragonesa. Sent aragonesa una manera d’anomenar el seu govern i no, ni de llunt, la seva gent, entre la qual tinc molts amics i amigues, i fins i tot família. I he escrit llunt expressament, com a record dels amics i amigues de per allà baix Ebre enllà.

Ens hem quedat amb un tema pendent que era el de colla. No, no em fa vergonya confessar que he mirat què era el que m’havia deixat, perquè ara miro més cap amunt que abans, molt més, no sé per què un dia vaig decidir trencar les regles, que recordo perfectament que això abans estava prohibit de manera terminant. Ara no, o no està tan mal vist com abans. El cas és que ens hem quedat amb el tema colla pendent.

Colla és una de les paraules que he afegit al meu diccionari de “catalanismes del castellà que parlen els castellanoparlants de Catalunya”. Sé que el títol és llarg però haig de dir totes aquestes paraules perquè no t’arribin aportacions que no toquen. És a dir, el meu diccionari —que té més de 250, o ara no me’n recordo quantes, recordo que me’n faltaven 100 o 150 perquè me’l publiquessin, segons em van dir a l’editorial— no es forneix de catalanismes que diem els catalanoparlants quan parlem en espanyol, sinó del que he dit. Són paraules i expressions que diuen ells perquè no saben com ho han de dir sinó. Només hi ha una paraula per dir allò —una paraula econòmica, ja s’entén—, i aquesta paraula és d’origen català i no consta als diccionaris espanyols. O sigui, tampoc no és del tipus alioli o capicúa. No: és del tipus enchegar, plegar, tocho i collar. I colla. Colla és el que en català en diem colla, i que en l’argot del món de la construcció és un grup de treballadors organitzats més o menys autònomament i que tenen una missió comuna en una obra. Doncs això, l’altre dia hi havia moltes colles treballant a la Diagonal, senyal clar que l’alcalde vol acabar com sigui les obres almenys un parell de setmanes abans de les eleccions en què vol ser reelegit i, per tant, vol fer-se unes quantes fotos d’inauguracions. A la Diagonal, al Paraŀlel, a Glòries i a Fabra i Puig i a tot arreu. Moltes fotos que espera que es converteixin en vots.

Doncs, això, una bona colla de vots.