Hola, sóc jo. Com esteu? O com estàs? O com estic, vaja, que vés a saber si parlo o escric sol. Doncs mira, t’ho anava a comentar, o a dir, que comentar està mol però molt suat. T’ho anava a dir: estic adormit. I llavors he vingut a fer un improvisat, a veure si... no pot ser que sempre expliqui la mateixa història. No n’estic cansat? Resposta, sí, n’estic fins al capdamunt, però quan improvises no pots triar el tema, és el que ve i l’únic que pots fer és, quan toca, intentar evitar-ne algun que trobes inadequat.
Inadequat és una paraula antiga. Sí, ho sé. Però m’ha sortit. Em direu: t’autocontroles? Us respondré: sí, m’autocontrolo, deixant de banda l’engavanyament que comporta les regles dels improvisats: que si ara has de fer un salt de paràgraf,
ja que hi som, que si no sé què, que si no sé quants. I ara he escrit no sé què i no sé quants perquè ja no em venien al cap més regles, de manera que no deuen ser tantes ni tan engavanyadores. Això d’engavanyador ho dius sovint? No, no ho dic sovint, però m’agrada i quan en tinc l’oportunitat la coŀloco, i ho acabo de fer dos o tres cops. No és fàcil d’escriure, engavanyar, perquè és una paraula poc freqüent i, ho reconec, una mica has d’abaixar el ritme per escriure-la. És veritat, és una petita trampa, perquè les regles dels improvisats, o més ben dit la Regla Suprema dels Improvisats, i ho escric així com si escrigués Declaració d’Independència, o sigui, un document fundacional, doncs deia que les regles aquestes prohibeixen entretenir-se. Pots anar més o menys de pressa, però entretenir-se... O potser no, potser no era això el que estava prohibit, sinó rumiar gaire, parar-se. No, has de tirar endavant, sempre endavant, i quan no saps què més dir explicar que no saps què més dir, i així fins que se t’acudeixi alguna cosa per sortir del laberint, i de moment no se m’acut res i per això estic dient tantes no-coses.
Però si saltes de paràgraf guanyes una mica de temps, d’alguna manera respires i penses, va, noi, un altre tema, segur que n’hi ha més, però tot el que se m’acut és del tipus redacció d’escola, ahir vaig fer, avui faré, la profe m’ha dit tal, i de fet no podria explicar ni això de la profe perquè no tinc profe. De fet, si dic la veritat, per no tenir no tinc ni gaire feina aquests dies, no sé per què però tot sembla aturat, o bastant aturat, i només salta algun encàrrec de tant en tant, però això sí, sempre s’han de fer de seguida, o d’avui per a demà, o per a demà passat, i de vegades tenen volum, de manera que t’hi poses i, com sempre, em clapo en cinc minuts. I només em faltava aquesta, tenir poca feina i clapar-me quan penco. Doncs no, no ho permetré! Em rebeŀlo contra aquest esdevenidor, no serà així, venceré, etcètera, ara intentava una tàctica nova que és la que podríem anomenar de la de la de la, no em surt, allò de posar-se solemnes, ah, sí, una tàctica èpica, posar-se èpics a veure si em desemboiro amb l’èpica, però si després veiéssiu l’èpica del que he de corregir, perquè sempre és aquí que m’enganxo, corregint, que has de tenir vint ulls mirant-ho tot, o bé mirar-t’ho deu vegades, que llavors amb les deu vegades fan, deu per dos, vint, o sigui, també t’ho has mirat amb vint ulls, el que passa és que sempre són els mateixos, o sigui, els teus. Ja està, idea. Podríem dir a la clientela: correcció amb quatre ulls, tant, correcció amb vuit ulls, tant, correcció amb dotze ulls, tant, i així podríem cobrar més clar, perquè segur que hi hauria gent que picaria, o no, ens mirarien de manare estranya, sí, segurament seria això, i llavors et preguntarien, escolta et falta molt per jubilar-te, o bé, fa temps que no vas al metge. Etcètera.
Altra cosa són les traduccions, aquí sí que no hi sol haver problema, tret del cas que siguin instruccions per a la utilització d’una màquina, però ara no sé el que dic perquè això sempre ho fan amb l’automàtic, estaria bé que alguna vegada encarreguessin a un humà unes instruccions d’ús, i llavors et trobaries que el text original també està fet amb màquina i llavors ja ets mort. Però no sé per on anàvem. Sí, aquest vespre haig d’acabar una feina llargueta que tinc des d’ahir i l’haig d’acabar com sigui, i això vol dir que he d’aconseguir despertar-me, però suposo que això ja ho he explicat, de manera que us deixo, perquè ja arribo a l’hora, m’imagino, tot i que avui no he mirat l’hora que començava, però m’ho imagino perquè he fet salt de pàgina, i el límit sol estar per aquí o poc més.
