Com era allò? Em cauen els ulls. Deu ser la frase més repetida en aquests improvisats. La podria patentar, perquè no sé si ja existia. Ho haig de buscar a l’Espinal. L’Espinal és un dels meus llibres preferits, és un diccionari de sinònims de frases fetes, que és un títol complicat que jo tampoc no vaig entendre a la primera, no us preocupeu. No calia dir sinònims, i potser es podria haver posat al darrere: Diccionari de frases fetes i (els seus) sinònims. Una cosa així, no ho sé, caldria pensar-ho molt i aquest no és el lloc per pensar molt res.
El cas és que deia allò de caure’m els ulls. Em cauen els ulls, que és diferent d’allò de la caiguda d’ulls —era així?— amb que se suposa que determinada gent sedueix altra gent. Era caiguda d’ulls o era una altra cosa similar, potser caiguda de parpelles, però no, això no em sona. Un dia hi pensaré, però no ara, perquè ara em caurien els ulls definitivament, i no per seduir.
Ahir ens van intentar robar al despatx. Per internet. En anglès, mira que té mèrit. Al començament hi vaig caure de quatre grapes. Esclar, no era el meu ordinador i jo estava zombi. Bé, ara no us ho explicaré, el cas és que vaig acabar parlant amb un paio que em deia que parlava en nom de Windows i que m’havia d’arreglar la protecció de l’ordinador perquè estava molestant amb els meus virus —bé, no eren meus, però deixem-ho en meus— altres usuaris de la xarxa. I em va arribar a tenir a les seves mans, però vaig aconseguir ser prou hàbil per desconnectar l’ordinador en un moment de distracció seu. I de seguida, l’ordinador a cal metge, que el netegessin ben net, sobretot del que li havia entrat en la darrera hora i mitja.
Però ja estem fent redacció d’escola i no és això. A més, com que ho explico tot de manera improvisada no ho preciso prou i no queda ben explicat, de manera que poden entendre’s coses que no van ser així. Bé, deixem-ho, sempre m’estic excusant. Va bé excusar-se, però de vegades notes que et fas embafador, amb tanta excusa, i que produeixes incomoditat. Esteu incòmodes? Doncs deixeu de llegir, perquè aquí improviso i faig el que em surt de dins, i per dins tendeixo a això, a embafar demanant excuses per no res. Així que ja ho sabeu.
Faig pocs improvisats últimament i és perquè tinc altres coses en què distreure’m. Afortunadament el dia a dia em fa estar pendent de multitud de qüestions que em criden l’atenció i que m’ocupen el temps. No llegint, precisament, sinó actuant, fent coses, de manera que ja em va bé. De tant en tant hi hauria d’haver un procés d’independència, que així m’eixoriveixo i em desvetllo. Que si un article per a un blog de per aquí, que si unes piulades per allà, que si puc revisar o traduir això o allò, etc. En fi, que m’adormo igual però tinc més improvisats per fer com a mesura d’urgència a més d’aquest.
Que, a més, aquest ja fa massa temps que dura i suposo que ja no dec tenir res més a dir que sigui interessant i que es pugui dir aquí —perquè aquesta és una altra, l’autocontrol, l’autocensura—, perquè ja no hi disfruto tant. Que ja sabeu que disfrutar no es pot dir, aquí ho dic perquè improviso. Però també hauríem de limitar molt el gaudir, que de vegades diem gaudir en comptes de disfrutar —pecat de traductor— i allà no hi toca gaudir sinó simplement tenir, moltes vegades, o bé passar-s’ho bé i prou. Estic cada cop més avorrit del disfrutar dels anuncis. Del gaudir, vull dir. Que no ho veuen, que no hi va bé? Esclar que molts cops el que passa és que és la mateixa agència la que insisteix en les traduccions paraula per paraula, una sota l’altra, és a dir, no-traduccions, es nota tant! Has de tornar a traduir a l’idioma de procedència per entendre aquell text, quin horror. Això ens passa molt, però molts cops és veritat que és el client, o l’agència que fa d’intermediària, que són capaços d’acceptar traduccions creatives si vénen de l’anglès o del francès o de l’italià, però si són català-castellà han de ser traslacions de paraules —ara no sé com es diu això que vull dir de les traslacions, veus?, la diglòssia—, és a dir una paraula per una altra paraula, respectant la construcció de l’original, la sintaxi, etc. Em barallo contínuament per aquesta qüestió, ja pots fer-ho com vulguis, ja pots fer la traducció de la teva vida que no te la respectaran.
I així.
