dimecres, 4 de desembre del 2013

Improvisat (45)

Re, és asseure’m i començar a pesar figues.

Qui ho deia, a casa, això de pesar figues? Algú ho deia, no és una cosa que hagi après als llibres. Bé, no me’n recordo.

Moltes frases fetes d’aquestes venien de la mare, o de la família de la mare, una família culta amb un català extraordinari. Un dia vaig escriure, després de treballar-ho molt, un article que em va sortir llarguíssim sobre el català de casa. Me’n van sortir un munt, de locucions, de frases fetes d’aquestes...

Avui a la feina hem parlat una estona de comes. Hem parlat virtualment, o sigui, cadascú des de casa seva o des del seu despatx o des del bar de sota. No sé per què se’n diu “virtualment”, de parlar així, amb aquest sistema. Se n’hauria de dir “parlar per escrit”, o “parlar per tecles”, o en comptes de “parlar” un altre verb que ens hauríem d’inventar. Ja ho tinc, “escriure’s”. Ens hem estat escrivint aquest matí. No? Al final de tot, amb màquines o sense, acabem on érem, escrivint-nos. Quina manera de perdre el temps pensant en com hem de dir les coses que s’han fet tota la vida, sigui amb ploma de ganso o amb una Adler.

Però parlàvem de comes. Si posàvem o no coma en una frase com ara “a la nena, (ja) li escriurem demà” O sigui, ho escrivim així com ho he escrit o bé escrivim “a la nena (ja) li escriurem demà”? —quina bestiesa d’exemple m’ha sortit; en fi, ja està fet. M’ha vingut al cap una família que són una germana i tres germans, la germana és la gran però des de petits fins ara, que ratllen tots la cinquantena, ella és “la nena”. No crec que sigui masclisme, és simplement un costum, no ho sé, carinyós, no?

Tornem-hi. Jo tinc clar que lo més normal és no posar-hi coma. En canvi sí que s’hi ha de posar en la frase “(ja) li escriurem demà, a la nena”. De tot això que he fet aquí, abans i ara, de posar els mateixos elements, quan n’hi ha algun de repetit —o sigui, que són dos elements d’una frase que es refereixen a la mateixa cosa o persona, en aquest cas els elements “a la nena” i “li”—, en posicions diferents dins d’una frase, se’n diu tècnicament fer una “dislocació”. Eh que és bonic? Com quan et surt un os de la seva articulació. Són coses que passen en la llengua que parlem —o que escrivim!—, sense adonar-nos-en —ostres, aquestes combinacions de pronoms sempre m’exigeixen una aturada, a veure com dimonis van, si es poden abreujar o no, etc. Coŀloquialment la combinació d’aquí dalt per aquesta regió del català la diem així: “sense adonant-se’n” (no s’ha d’escriure, eh?, que us conec). Bé, això quan no diem “sense donant-se conte”, que ja és per premi (d’incorrecció).

I ara m’ha vingut al cap aquella comèdia de Molière, que tracta d’un professor de llengua que fa classes a un senyor i quan li explica la diferència entre poesia i prosa li diu que quan parlem parlem en prosa, i llavors el senyor, l’alumne, s’estarrufava perquè, sense saber-ho abans, parlava en prosa. O una cosa així, ara no em surt. (Em penso que a la gent d’aquest país ens passa sovint, que no sabem expressar-nos bé, sobretot oralment, i per això quan expliquem un acudit, per exemple, diem això, que “l’expliquem”, no que el diem o el contem o el narrem o... I per això quan surt un català que és bo en humor i triomfa, és justament per això, pel contrast... Però ara em vénen a la memòria un munt de còmics catalans com Capri, Eugenio, Cassen, tot l’equip del Polònia, i els del Terrat, i la Trinca, per no parlar dels mims com el Tricicle, Charlie Rivel... I els que em dec deixar ara per no aturar-me gaire a fer memòria. O sigui que la teoria per terra, as usually, això et passa per improvisar.)

Va, prou.

I ara penso que vaig quedar a mig camí en la història de polis i lladres de diumenge! O ja vaig acabar d’explicar-la? Miraré de fer memòria —però sense mirar els articles anteriors, perquè si ho faig sé que començaré a elaborar mentalment l’improvisat abans de posar-m’hi, i això no s’hi val. Quan improvisi sobre el tema, si torno a repetir el mateix que ja havia explicat (explicat!), o escrit, doncs mala sort. Si improvises, improvises.