Ara —ara, vull dir ahir— he obert un compte a Twitter per fer improvisats petits.
I un dels primers tuits que vaig escriure ahir mateix és si tota aquesta activitat a la xarxa té a veure amb alguna cosa de salut. Potser estic eufòric? Potser sóc ciclotímic i ara estic en fase alta?
Jo diria que no, jo diria que estic content perquè hi ha una cosa que em preocupava molt, que em tenia atrapat i mort de por i de cangueli i d’incertesa i de no sé què més dir i que aquesta cosa sembla que s’està esvaint.
Però no diguis blat fins que no el tinguis ben sembrat i germinat i segat i al sac i ben lligat i després pastat i escalfat i menjat.
Això no ho volia dir fins més endavant però quan improvises se t’escapen coses.
Aquest improvisat l’he fet exactament en tres minuts i mig, tres i tres quarts si comptem aquesta última ratlla. Em penso que és rècord.
