Improvisat 308

Re, no hi ha manera, però m’he oblidat de parlar de la nàusea, i la nàusea és important aquests dies. Els pitjor de tot el que et pot passar a la vida és el dolor, suposo, i ara no entrarem en si el dolor moral és pitjor que el dolor físic, però un cop que deixem això de banda el pitjor és la nàusea. No és que n’hi hagi molta, però n’hi ha, i a mesura que passen les hores n’hi ha més. J em va recomanar que prengués ametlles salades o pastes salades, ara no recordo si em va dir ametlles o pastes, el cas és que havien de ser salades, doncs ara vaig tot el dia amb el carregament de pastes salades o d’ametlles o de cacaueuet, que són més barats, perquè la nàusea amenaça molts cops amb explortar. I és una nàusea molt forta?, em direu, no, esclar, si fos molt forta no seria aquí al banc del remer, ni dfaria coses, perquè quan és forta no pots fer res, només concentrar-te a estar quiet al llit i esperar que passi, que sol ser al cap de bastantes hores, que tornes a prendre un còctel que et deixa fet caldo, ara els còctels em tornen a afectar molt. I em direu, per què no et desintoxiques de còctels, i us diré, amiguets i amiguetes, que no puc, perquè no pot ser i ja està, que són les raons que donen els espanyols per dir que no, i jo no sóc espanyol, o m’agradaria no ser-ho, perquè ara oficialment ho sóc, qué dice tu DNI, eh? eh?, és el que et pregunten sempre, i con quien jugará el Barsa la liga, també t’ho pregunten. Jo quan arribem a aquests nivells ja somric amb pena infinita i ho deixo córrer, perqiè saps que no hi ha res a fer. Tot i què vés a saber si el Barça no se’l rifaran per europa perquè jugui aquí o allà, si a Espanya no el volen. Bé, no parlem de política, no sñe per on anàvem, per la nàusea, que no és molt forta perquè si no no estaria fent tonteries com faig ara. I no sé per què he escrit això, simplement perquè després de l’altre improvisat m’he adormit en cinc minuts i he fet quatre xorrades, amb perdó, i llavors m’he preguntat, has parlat de la nàusea, no, no n’he parlat, em penso que no, almenys avui, no recordo haver-ne parlat, de fet en parlo poc, perquè ja tinc prou maldecaps i la gent també té maldecaps suficients perquè al damunt tu els estiguis amb les nàusees, que segurament els homes no tenim ni idea del que són les nàusees de debò, o almenys de vegades t’expliquen elles unes nàusees que quedes garratibat i penses, mare meva, això sí que són nàusees, però no, no són gaire diferents, són com les de la cosa aquella que et posen quan tens càncer, que a mi no me n’han posat perquè no tinc càncer ni tinc coses d’aquestes, però els bombardejos contra el càncer es veu que també produeixen nàusees, i sobretot en produïen, perquè ara han millorat molt, es veu, diuen, no ho he comprovat perquè, com dic, jo no tinc càncer ni n’he tingut, quan en tingui, que no s’ha de descartar res en aquesta vida, ja us h oexplicaré, no us preocupeu que us tindré informnats, això sí, si les nàusees no són gaire potents, coim ara, perquè si són d’aquelles incapacitants, com els passa a determinades persones, llavors, oblideu-vos perquè em penso que em concentraré a no fer res, no, no fer res jo diria que si ho pots evitar és pitjor, perquè llavors et capfiques, si ho pots evitar no et quedis sense fer res, fes alguna cosa, és el que em dic cada dia, fes alguna cosa, encara que tinguis nàusees, al matí no tenia nàusees, només tenia son, ara tinc les duies coses, però em deia, fes coses, mou-te, ves a remar, i per poc que pugui vaig a remar, o vinc a remar, vaja, perquè sóc al banc, sense fer res però sóc al banc, vull dir al banc del remer, no al banc de la pasta, que en un banc dels que tenen pasta no hi he treballat mai, em penso, vaja, ara em fas dubtar, he treballat mai en un banc?, no, crec que no, ni de telefonista, de telefonista vaig treballar en una empresa de toca-discos, sabeu que sñon els toca-discos, segur que sí, perquè ara tornen a ser moda, són aquells aparells que fan girar un disc, i ara no em feu explicar què és un disc de vinil, per favor, que no sabria com fer-ho o si ho expliqués segur que ho faria malament, no en tinc ni idea, del que és un disc de vinil, de com es descriu, només sé que és negre, tot i que en recordo algun de color de gos com fuig, no sé com ho devien fer, suposo que a la pasta del vinil, que m’imagino que és negra, hi devien tirar un gos que fugia, haha, quina bestiesa, no, no en tinc ni idea, però el que deia és que feia de telefonista, també ensobrava cartes i també feia paquets, però ni idea del que em pagaven ni de quan va durar allò, però devia ser poc, devia ser un estiu o així, era al carrer Padilla, d’això sí que me’n recordo, quines coses, i ara ja està, que ja he explicat la cosa de les nàusees, perdoneu, però tenia ganes d’explicar-ho a algú.