divendres, 20 de setembre del 2013

Improvisat (9)

Ara em ve al cap que em sembla que he parlat un parell de vegades (almenys una segur) sobre la combinació “après després” (“això ho he après després”; que bonic, deia jo, no referint-me a mi sinó a l’idioma, esclar) i no havia caigut que encara hi ha una combinació més bonica, la de “desprès després”, com en la frase “..i finalment se n’havia desprès, després de constatar que no li feia servei...”, que acabo de trobar ara corregint una cosa.

Això, per descomptat (el “desprès, després”) no ho he tocat, és un tresor de la llengua, dels que agraden a Màrius Serra (i a mi, és clar, i a tanta altra gent).