Ara enceto un improvisat perquè hi veig doble. O sigui, estic com els borratxos, allò que hi veuen doble, sabeu? Doncs ja sé com és, que hi veig doble i a més camino fent tentines.
Aquesta mena d’efectes secundaris dels còctels que prenc no són estranys. Un còctel, ho vaig mirar l’altre dia, és un conjunt de begudes alcohòliques que surten quan has agitat una coctelera. La típica definició del DIEC que només et serveix si vas a buscar-ne una altra, en aquest cas coctelera. Doncs ho vaig fer i... quina sorpresa —no era cap sorpresa—, miraves coctelera i et remetien a còctel. Són... com és diu allò, tendres, ara no em surt.
Doncs si prens tot el dia còctels, és lògic que hi vegis doble. I això dels còctels em fa pensar en els blogs que porto, diguem-ne els personals, que després n’administro un d’una empresa o institució —ara no els trairé donant pistes.
Hi ha el primer, que ara tinc abandonat, perquè el nom que tenia era horrorós, no sé com se’m va acudir, la veritat. “Info-Reflex”. Provenia d’una revista que havia creat un temps abans, al Geocities de Yahoo! Aquell suport es va tancar, i vaig tenir la mala idea de conservar el nom per al blog que vaig obrir llavor. Info-reflex, quin desastre. Ja veieu que es tractava de donar informacions i de fer reflexions personals, però des del punt de vista periodístic el títol no tenia cap gràcia.
Llavors un bon dia se’m va acudir el que encara tinc ara, del qual ja començo a estar una mica cansadet perquè no li veig gaire el sentit.
No ho sé, potser un dia el canvio i me’n vaig a un altre bloc amb un nom diferent. Potser Info-Reflex, perquè... No, és broma.
Després hi ha el dietari o muscle de llàgrimes aquell, o com se digui, encara que va ser concebut per ajudar altres persones que s’hi trobessin.
Després hi ha aquest, per combatre el son..., no, “la” son i les borratxeres, com la d’ara, que no em passa. Continuo veient-hi doble i només gràcies al word aconsegueixo ajuntar lletres que tinguin algun sentit.
Després n’hi ha un de contes, que com que no m’hi puc dedicar, doncs està parat. Tinc contes fets que només els falta un últim retoc, i després hi ha els que vaig publicar a Relats en català, que fa un temps me’n van dir la xifra de lectures, havia arribat a cent mil —entre tots– i m’animaven a fer-ne més. No sé si és molt o és poc, comparat amb altres.
I després hi ha el normal, el que deia al començament. I no sé si en queda cap més.
Ah, era adorables, una cosa així —allò del IEC. (Ho confesso, hi he estat pensant tota l’estona.)
