dilluns, 21 de juliol de 2014

147

Pensava que aguantaria més després del cap de setmana però, em sembla que ja ho he dit per aquí, això, si ho he dit ho repeteixo, ja no ve d’aquí, si improvises ja ho té, aquesta mena de coses. Sí, deia que els cascos d’escoltar estan fets per dormir. És allò que poses música d’aquella que ara no em ve el nom... sí, allò de les sales d’espera, músíca de hoy de ayer i de siempre però tocada amb instruments, no, tocada de manera suau o com se n’hagi de dir... No sé per on anava però per guanyar temps salt de pàgina

no, de paràgraf, volia dir de paràgraf. Ah, sí, allò de les sales d’espera —avui m’estic recordant de tot el que he dit abans i fins i tot ara recordo que he començat amb el tema que era dilluns!, sí els chill out!, això també eren zones de descans als concerts, no sé n’hi ha d’això ara, llocs per, per, per, ah, sí, desconnectar, ara ja no vaig a concerts, no, concerts no es diu, allò de les trobades amb , amb, amb... ostres, avui me’n recordo del que he dit abans però no em surten les paraules, deu ser per això, que estic mig adormit, hehe, i no em passa, parlant de passar

passo pàgina, no, pàgina no, i això ja ho he dit, veus?, avui recordo tot el que he dit abans, i no avanço, és per això que continuo adormit, si no avances... això de no avançar em recorda allò dels carros dels egipcis, a la història de Moisès, que els egipcis persegueixen els jueus, vull dir el poble d’Israel, i els carros dels egipcis queden travats enmig del mar Roig, que ha quedat obert gràcies al toca de bastó de Moisès, i llavors enmig d’aquell camí “amb aigua a banda i banda”, d’això me’n recordo perfectament, és literal, els carros no podien avançar, com jo avui, tot i que aquesta història dels egipcis ja és una manera d’avançar, però bé, el cas és que jo deia que no avançava i els carros dels egipcis no avançaven, i llavors un altre cop de bastó de Moisès, que els israelites ja havien bassat a l’altra banda del mar

doncs ara salto de paràgraf perquè us foteu, no, que això de les males paraules, diuen les normes que no s’han de dir, i això de les males paraules em recorda allò dels rètols que hi havia —jo encara els vaig veure, ho prometo, i dic ho prometo perquè des de petit em van ensenyar que no s’havia de dir ho juro—, sí me’n recordo del que deia, avui estic espès per avançar i..., sí, avançar, ho veus?, els egipcis, no sé on ens havíem quedat, recordo que he dit no sé quina paraula malsonant i però llavors els egipcis van quedar colgats per l’aigua perquè el mar va tornar a lloc. La història de Moisès és espectacular, és de peŀlícula, de fet se n’han fet unes quantes, o moltes, però en recordo una que em penso que el prota era en Charlton Heston, salto de paràgraf

perquè he vist que encetàvem un altre tema i a més he fet un cop d’ull cap amunt i he vist que el paràgraf ja era molt llarg, però mirar cap amunt només és permès per les regles si és un cop d’ull per veure si el paràgraf és molt llarg i si hi ha moltes paraules subratllades, perquè llavors sé si tindré feina o no —uns segon, permeten, les regles, per llegir-ho de dalt a baix i corregir ortografia i alguna altra cosa que vegi però només veure llegint en diagonal, és a dir, sense trair l’original, perquè si és improvisat és improvisat. I ara no recordo per on anàvem però em penso que no anàvem per aquí, i ara deia, nousé què deia, ara m’he quedat travat com els egipcis, i tornem-hi, els egipcis... i Moisès!, sí!!, Charlton Heston

saltem el paràgraf però sense deixar Charlton Heston i ara quan escrivia Charlton he escrit Charlot, però això és un altre capítol que en parlarem un altre dia!, perquè parlava de Charlot Heston no de Charlot, que és un altre... això ja ho he dit!, Charlton Heston!, ostres, que volia dir —ara!— que em cau malament perquè em penso que és el de les armes, que vol que tothom pugui tenir armes a casa... o era aquell altre, aquell del cognom alemany, Schwarzenaguer, em penso que no ho he escrit bé, que es va dedicar a la política, oh, la política!... no, un altre dia!, parlàvem del Charlot..., Charlton Heston, que si és ell, volia que la gent tingués armes a casa, cosa que provoca que hi hagi totes aquestes matances, tot i que també n’hi ha per aquí, d’això, com aquella de Suècia, però en fi, em penso que no n’hi ha tantes

pero em penso que no n’hi ha tantes, he saltat de paràgraf perquè ja era molt llarg i ho dieuen les... ja ho he dit, però he saltat de pàgina i no sé de què parlàvem però ho deixo córrer perquè també he saltat de pàgina i a més ara estic cabrejat, o sigui que molt bé

salto paràgraf i m’ho miro ràpid i ho penjo a veure si abans de les dotze... prou