dijous, 31 de juliol del 2014

improvisat (153)

Haig d’acabar una feina avui, com sigui —aquest era el titular, a partir d’aquí ja és tonteria. I no me’n surto, m’adormo, com sempre, i no sé com fer-m’ho. És clar, si hi veus doble. Ara no hi veig doble, per aquest matí sí, a mig camí de quan pujava al despatx, a peu des de la plaça Lesseps, perquè ara pujo des de la plaça Lesseps, això ja ho he dit, perquè aquesta pujadeta, que no deuen ser ni cinc minuts, crec que em va bé i saps què, he descobert que sí que puc caminar badant i més o menys de pressa quan camino cap amunt. Això

no me’n recordo mai de la regla aquesta dels dallonses i un dia em penso que faré una iniciativa populars, ara no sé com es diu, però és una veritable presa de pèl, perquè tu has de recollir no sé quants milers de firmes, que tambés es pot dir firmes en català, hi ha gent que es pensa que signatura és més català que firma, doncs això que dèim,

tornem-hi, les firmes, en reculls milers, després vas al parlament i què, te’n fan cas, nooorl, com deia el Chiquito de la Calzada, fan el que ses senyories tenen previst fer i es passen pel forro o folres polar les firmes, les signatures i la mare que els va matricular, bé, no la mare que els va matricular són ses senyories que es passen pel forro les firmes o les signatures

una altra vegada, paràgrafs curts, diu la llei, i ara que ho veig aquí al damunt el word no em senyala amb vermell forro i això no sé si vol dir que ja està acceptat com a forma alternativa de folre o que correspon a una altra cosa, però això no ho puc consultar ara perquè, tornem-hi

les regles prohibeixen totes les consultes externes, tant si és google com la viquipèdia com el dallò. I ara m’assenyala google i viquipèdia i no sé si és perquè els he escrit amb minúscula, a veure, tornem-hi, Viquipèdia, Google, no, igual, doncs i posaré el dallò al damunt i li diré que ho acceptin, però ara no sé si amb majúscula o amb minúscula, haig d’escriure les dallòs. Ma mare i ma àvia, i vés a saber quantes generacions pel damunt, deien contínuament el dallò, la dallò, la dallò del dallò, i havies de ser molt fi per captar-ho a la primera, però normalment, pel context, doncs dallò :-) Odio les emoticones però de vegades s’ha de reconèixer que dallò.

I ja ho he tornat a fer, ja es veu que tinc tendència a fer paràgrafs llargs, i aixó deu ser el motiu pel qual les normes diuen que els paràgrafs han de ser curts, perquè les normes ja em coneixen i van preveure la situació. I ara m’he quedat encallat.

Encallat em porta a vaixell encallat, i això em porta al barco hehe, aquesta l’escric ex professo perquè me l’assenyali, i sí sí, de vegades m’encanta provocar el word, barco, barco, barco, haha, i deia que m’he encallat i he pensat de seguida en el barco barco barco italià, aquest que han rescatat d’aquella illa on havia quedat encallat.

I he tornat a quedar encalla, però no, aquest “he” que acabo d’escriure és diferent del “he” que pot canviar-se en “haig”, e?, ara no fotem cagareŀla, no sé si era això, era una expressió que havia sentit en el sentit (sentit en el sentit, que bé) de no fotem quan dius no fotem en el sentit de no anem més enllà del compte o no t’escandalitzis o una cosa aixó, que hauria de pensar una estona per rumiar-ho i passar una estona viol dir deixar d’escriure... coi però si se m’ha acabat el temps previst per a aquest improvisat, i no sé quan n’hi haurà un altre perquè demà me’n vaig de viatge i no sé si tindré ganes de fer alguna cosa davant de l’ordinador i que m’adormi i llavors faci un improvisat per despertar-me, que és l’origen... prou