dilluns, 15 de setembre del 2014

Improvisat (163)

Em pensava que avui seria un dia difícil però no em pensava que ho fos tant. I això era tot el que m’ha vingut al cap.

Direu, és poca cosa, i us diré, sí, és poca cosa, però quan obres el word per fer un improvisat ho fas —obrir el word—, i ara penso que em fa ràbia gairebé sempre aquest “ho fas” i de seguida en parlaré, perquè ara estava parlant d’una altra cosa... que no recordo quina era.

Bueno, anem al que “ho fas”. Deia, em penso, perquè ara no me’n recordo, però sí que em recordo del fil principal, que és “ho fas”. No sé si he escrit un article sobre el tema, sabeu què passa, que tinc un word amb tot de coses que penso que algun dia hauria o podria publicar al bloc, o a algun dels blocs, i ara no sé què deia, alguna cosa dels blogs, perdó, dels blocs, que no sé perquè en un escrit meu, o en els escrits meus, haig d’escriure “blogs” si allò és meu. Igual com escric bueno. I què, sí, està prohibit, però a casa teva fas el que vols, no?, sí, però ahir en parlàvem amb X i X —noms secrets—, però no perdo el fil, no, no parlaré de secrets, si us ho pensàveu, sinó que parlaré del que estava dient, que ara no sé el que estava dient, ah si, ara, allò de les lleis que jo deia, pots fer el que vulguis tret del cas que vagi contra la llei, i no sé ara per què parlava de lleis.

Doncs hi ha lleis, sí senyora, com aquestes normes que m’obliguen a saltar paràgraf perquè no siguin gaire llargs. Potser la regla diu que haig de saltar de paràgraf quan vulguis...

Ara. I ara que hi caic —que també és pot dir de més maneres com ara que hi penso, ara que hi som, no sé si aquesta és el mateix, i un cop més no sé de què parlava.

Estic més adormit del que pensava, perquè no aconsegueixo, no mentida, sí que m’ho esperava, perquè ahir a la nit vaig anar a dormir a les petites —què, no la sabíeu, aquesta, eh?, doncs jo tampoc fins fa poc, a les petites vol dir a les hores petites, és a dir, la una, les dues, són hores petitones, més petites com ara les DEU, LES DOTZE, ARA HE POSAT LES MAJÚSCULES PERQUÈ VOLIA MARCAR LA GRANDESA DE LES DEU O LES DOTZE, ara les trec, però si hi penses, per què les deu és més gran que les dues, si les dues té quatre lletres, d’acord, potser això vol dir no les paraules sinó el que signifiquen, i ara m’adono que escrit un paràgraf llarg seguint un fil sense perdre’m, deu ser perquè és important el que deia... però fixeu-vos si tinc memòria que ara he escrit deu ser i abans deu o dotze, o sigui un altre deu, i encara hi ha Déu, amb majúscula no sols per mi, que sóc com sóc, sinó perquè ho diuen...

i salto perquè ara he recordat! que abans parlàvem de les regles, de si s’han de complir o no, i jo deia que no sé quines lleis no s’han de complir, o no cal sempre complir-les, però això ho deia respecte a algun punt que no sé, i ara fixa’t’hi, que he dit —ara el word em subratlla aquesta combinació de pronoms, que sí que sé com han d’anar, però ara em fa mandra anar cop endarrere, i ara no sé què deia

Ho aprofito per canviar de paràgraf, que em penso que fa estona que no ho feia, i ara me’n recordo, crec que hem obert per aquí, “ho feia” per substituir la cosa anterior no m’agrada, gairebé sempre es pot dir d’una altra manera, perquè molts cops, si us hi fixeu, el que s’ha dit abans no és una cosa que fas sinó una cosa que, ara sé què deia però no me’n recordo del raonament, i potser ho he publicat i tot, això, però no me’n recordo, hi ha coses que no me’n recordo a mesura que vaig escrivint, o sigui no recordo el que he escrit fa un moment, com ara mateix, que no sé per on anava, i ara hem canviat de pàgina

I paro un moment i veig que les parpelles em cauen gairebé com abans, i ara penso en la casa de les parpelles, que ahir mateix em vam parlar quan tornàvem, ara veig que hi ha alguna cosa de les parpelles que no és la casa, és clar, són les parpelles meves, que cauen, i sí, me’n recordo, parlàvem de la botiga que hi ha a baix de tot, que ara sembla que es traslladen a l’altra banda del carrer, i no sé per què deia això de l’empresa aquesta si em cauen fatal, tampoc em cauen massa... gaire!, bé , gaire bé, que és diferent de gairebé, eh?, bé, aquí e en aquesta frase que acabo d’escriure es veu de seguida, però deia una altra cosa que no sé què és

Me’n vaig a fer gimnàstica, quan dic “gimnàstica vol dir estiraments i tal