He fet uns quants improvisats petits fa una estona, em pensava que m’havien despertat però com gairebé sempre, la cosa només dura cinc minuts.
Aquesta era la idea que tenia al cap quan he obert el full. Que per cert, aquest aquesta que acabo d’escriure em van explicar que no era del tot correcte, que auqesta havia d’estar darrere del que vol substutuir, no darrere. I ara veig que al damunt m’ha subratllat un aquesta mal escrit, i em penso que no he posat cometes en tots aquests aquesta que he escrit, però avui em fa mandra posar cometes, em fa mandra corregir, em fa mandra tot, i ni tan sols estic il•lusionat amb que demà sigui festa per aquí, és a idr a Barcelona, que és la Mercè i la Mercè és la patrona de la ciutat, que hi ha un munt de patrones i patros per aquí, perquè hi ha santa Eulàlia, hi ha la Mercè, hi ha Montserrat, hi ha alguna altra que ara em deixo.
Buf, havia de saltar de patrones però continuo amb el tema, a més no havia de saltar de patrones sinó que havia de saltar de paràgraf però aquestes coses passen les dislèxies de paraules, no sols de lletres sinó de paraules senceres, que et passen d’una banda a l’altra simplement perquè eren el que tenies al cap, però això em penso que no és dislèxia sinó que és una altra cosa que ara, per descomptat o per suposat o com es vulgui dir, i no sé que era el per descomptat. Sí parlàvem de patrones i recordo quer volia dir que d’Eulàlies n’hi ha moltes, ni Eulàlies Eulàlies, ninó Laies, quie és més bonic, i els noms ara, els femenins tenen moltes as, no sé si us hi heu fixat, que hi ha Martes, hi ha Laies, hi ha, hi ha. ara no me’n recordo!, però n’hi ha moltes, que un dia m’hi vaig fixar, en una d’aquestes llistes que posen als diaris de noms més usats i sempre n’hi han molts amb moltes as, però bé dic els diaris però en realitat hauriad e dir l’Idescat, i ara no sé per què faig un improvisat si no em servirà per res, només per llegir el que estic fent cinc o deu minuts més i llavors hauré de tornar aquí i o al Twitter, i això no és sostenible, m’encanta la paraula sostenible quan es refereix a coses com aquesta, a coses que són no tangibles però
quina botifarrada, quin cagarro, hehe, aquí dalt, i no sé què deia, m’he distret amb el cagarro, que segurament encara no s’hi ha trobat un sentit sexual, a la paraula cagarro, perquè quan no és un sentit sexual és ja directament això, escatològic o com li vulgueu dir, i ara dic vulgueu com si això ho llegíos més d’una persona i no en tinc ni idea de si ho llegeix més gent que una, bueno n’hi ha alguna més perqwuè hi ha gent que de vegades m’ho diu i llavors jo em poso verm,ell perquè com que no repasso el que escric si no és per treure faltes d’ortografia, però ja he dit que, ara no sé què he dit sobre l’ortografia, sé que he dit alguna cosa però no la recordo, i fa una estona hew corregit un text en què l’autor, després d’un enunciat llarg i amb moltes comes —no us dic el nom, i ara acabo d’obrir guió que em penso que fa estona que no ho feia, i parlant de fa estona
avui no hi ha manera de recordar cap de les normes principals del improvisats, que una és la de saltar paràgrafs sovint per facilitat la lectura si és que hi ha lectors i/o lectores, això del i/o m’encanta, és bonic, i ara penso que hi ha gent partidària d’apostrofar tot el que dugui una vocal al començament, o sigui que escriurien l’i/o i es quedarien tn amples, tan tranquils, i ara mira cap amunt i veig tantes paraules en vermell que em penso que les correccións aviui les farà sum pare o satia, que això em recorda l’acudit, aquell —últimament només m’expliquen acudits valencians, encara que siguin universls— doncs aquell que diu com se diu la nena?, Tatiana, i vosaltres —era una parella que ella tyenia un bombo que semblava a punt d’explotar, i no sé què deia però aprofito per dir que les ssenyores o les noies amb bombo m’entendreixen que m’agradatria fer un petó a la panxa, però això és clar suposaria una cleca i no m’agraden les cleques especialment a la part esquerra de la cara, que això em sembla que no ho explicat aquí, o sí, segur, perquè és impossible que no ho explique en una conversa amb qui sigui que duri cinc minuts i els improvisats solen durar més
i acabo de saltar la pàgina i això m’ha recordat una altra regla, o dos, que són la de saltar paràgraf i la d’anar pensant en apagar, o en acabar, he dit apagar i també hi va bé, perquè és com un apagar també, i el cap va més de pressa que els dits, encara —peró moltíssim més de pressa, però en una raconet del caparró, fixeuvos quin artista que sóc —avui estiic en plan autostima a tope, deia que en un racó del cap he guardat de fa estona el tema Tatiana, ja ho veieu, que sembla que és impossible guardar res quan escriues tan ràpid com pots però sí, he guardat el tema Tatiana, sabeu per què, perquè recordo la mirada de la Tatiana Cisquella, aquí sí que dono el nom, encar qque normalmen no els dic sinó només la inicial, doncs deia que la Tatiana, i ara no se si acabaré d’explicar l’acudit perquè era un acudit i ara quan he tornat a la Tatiana C. m’ha entrat la pena, però va l’explico, i llavors els altres li diuen, doncs li posarem Tontiopep, i els altres dieuen Tontiopep?, però això és un nom?, i l’altre diu, vosaltres no li heu posat Tatiana a la vostra?, i la Tatiana l’altra, la que deia abans que és la que m’ha recordat l’acudit segur que li agradaria però m’he passat cent pobles, que mira que ´ñes una expressió ben interessant, cent pobles, i encara que no sigui nostra l’hauríem d’incorporar perquè és molt gràfica, però deia cent pobles i no deia perquè eren els cent pobles això em passa per una cosa que em passa que és que els dits van més a poc a poc que la ment oerò potser per això, perquè passa això és perquè com que intentes seguir al màxim de ràpid el que pensa el cap és per això que et despertes i ara recordo que despertar-se servia per a qu?, doncs per a això,per despertar-se una mivca, i avui no corregeixo perquè tinc pressa i a més ja és hora d’acabar
