dimarts, 2 de setembre del 2014

Improvisats (157)

Home, podríem dir que aquesta és una hora que és més o menys normal que t’agafi la son. A mi i a la tieta.

I què més.

La tieta. A casa en teníem dos, de tietes, una ja es va morir. L’altra és per allà lluny. Una altra cosa són les ties. Hi ha tietes i hi ha ties. Com hi ha tiets i hi ha tios. Ara no vull dir tios ni ties en pla argot —un argot que ja és gairebé llenguatge general—, sinó ties i tios de debò, germans i germanes del pare i de la mare. I tornem-hi, el pare i la mare. És el que diem sempre. Fa poc que vaig parlar d’això, no sé si era aquí, en parlo molt perquè és un tema que almenys teòricament el tinc molt assumit, penso que hauríem d’acostumar-nos a dir mare i pare, i companyia, quan convingui fer aquesta distinció. Més que res per compensar. No dic que s’hagi de bandejar “els pares”... i ara estic escrivint massa a poc a poc i llavors no em desvetllo ni escric tonteries sinó que escric en pla article

i això no és el que diuen les normes, has d’escriure sense parar, sense parar, sense parar, ara això em recorda Nietzsche, no sé si s’escriu així, sí crec que ho he escrit bé però perquè he volgut escriure bé, i llavors he aturat la velocitat, i això no és el que diuen les normes dels improvisats, que prohibeixen moolt taxativament aturar-se, perquè llavors l’improvisat ja no serveix com a improvisat i haurà d’anar ben polidet a un altre lloc.

I això. Això. Ara em recordo, no sé per què dels germans Marx, els còmics, no el senyor Carles i la seva família, que ara no recordo si tenia germans..., veus?, doncs no, germanes i germans. Per què no? No diuen en anglès brothers and sisters, sons and daughtersi el coŀlectiu children, i he tornat a incomplir les normes perquè m’he aturat, però com vols no aturar-te si escrius paraules en un altre idioma?, doncs potser t’hauràs d’acostumar a escriure sense utilitzar paraules d’altres idiomes excepte que et surtin sense pensar-ho, com ara father o son o no sé què més perquè he pensat en la mare i de seguida he vist mentalment que allò tenia una h i que per tant segur segur que m’havia d’aturar, perquè molts cops passa, eh, quan escrius improvisats, que el cap et va més de pressa
salto paràgraf, que fa estona que pensava has de saltar paràgraf has de saltar paràgraf i em penso que deia això, que el cap va més de pressa que els dits i quan arribes amb els dits a allò que has pensat amb el cap doncs ja estàs pensant en una altra cosa i per tant sovint t’oblides de l’anterior
i encara gràcies que hi ha algunes regles dels improvisats que recordo, perquè si no em penso que no les faria anar mai, perquè per canviar de paràgraf molt sovint, si no sempre has de rumiar, i ara ha sortit un sinó o si no que sempre em fa anar de corcoll perquè sovint et trobes que no saps si és un o és l’altre i ara acabo de pensar que he escrit et trobes o em trobo i un amic meu mallorquí dius que això de trobar-se no és català català sinó que és espuri, que s’ha de dir sempre trobar i prou, i ara he tornar a fer mal fet perquè he hagut de pensar aquesta paraula, espuri, perquè si no no m’hauria sortit ni de conya, i ara penso que de conya té un significat diferent en català i en castellà o espanyol, que jo prefereixo dir-se espanyol perquè així ja comences a marcar diferència des del primer moment, i ara quan he escrit marcar diferència de seguida m’ha vingut al cap una altra cosa però no l’he escrit perquè primer, us ho prometo, m’ha sortit diferència i ha sigut després que m’ha vingut al cap paquet, just quan he escrit diferència, i és que ho tinc pensat de fa temps, que cada vegada tenim més sexualitat el llenguatge, a poc a poc anem convertint, no sé si a causa dels mitjans de... no, no ho crec, això és argot, surt del carrer, però no us hi heu fixat, que cada cop hi ha més paraules fins ara innocents que passen a tenir un significat sexual?, i
salto de paràgraf i hauré de començar a pensar a deixar aquest improvisat perquè a més si continuo per aquí per on anava podríem prendre mal i m’he proposat, no sé exactament per què, perquè —per què perquè, hehe— les regles no diuen res d’aquest aspecte concret, algun dia hauré de pensar a modificar les regles i fer com els americans que en principi no tenien cap constitució i després a base d’esmenes i jurisprudències han acabat tenint una constitució com Déu mana, és a dir, molt superior infinitament superior i res a veure amb altres constitucions de més a la vora, que són com paper de vàt... Bueno ja hi som una altra vegada

ho deixo