Quin ensopiment i quina son i quin avorriment d’això que corregeixo ara. Un factor que fa venir son també és aquest, clar, juntament amb tanta química com duc a dins. Encara sort, aquest matí ha estat si fa no fa tranquil·let.
(Ara intentava fer la ela geminada de tranquiŀlet [com aquí] tal com ha de ser, com una sola lletra, amb el punt enganxat a la primera ela i no les dues eles separades del punt com si el punt fos un caràcter més. Però no em surt perquè si escric directament a la plantilla de Blogger no m’ho deixa fer, o no ho sé fer.)
(Ara recordo que vaig dir que no escriuria directament a la plantilla de Blogger justament per evitar aquestes coses, les cometes rectes, els apòstrofs rectes, la ela geminada mal escrita, els guions com guionets, etc. I vaig dir que escriuria primer el text al word i després el traslladaria a Blogger. Però avui no ho faig —ja ho corregiré després, això sí que ho puc corregir encara que improvisi. Encara més, vosaltres ja us ho trobareu corregit, de manera que no sé per què dic això. Esclar, ho dic perquè estic improvisant, i a més quan improviso escric ràpid i no m’hi fixo gaire. Bueno.)
(J em va dir un dia que hauríem de considerar “bueno”, com “puesto” i algun altre que tenen el “ue” dins, mots tan catalans com “pilós” o qualsevol altre que ara no se m’acut que sigui tan antic com “pilós”. Això és una broma. A veure, potser... Re, no se m’acut re. Però J és competent en coses de llengua, o sigui que algun dia això serà així com diem tots dos. “Vine cap aquí, que hi ha puesto.” Això els castellans no ho diuen, diuen “sitio”, de manera que “puesto”, almenys ara, avui, és català.)
I llavors què més dic? Doncs que fa una hora o així parlava amb C, que diu que té un altre llibre a punt de publicar i m’ha demanat a veure com podia resoldre tal problema. Li he dit el que he pogut, perquè la son etc., però es veu que ja li ha anat bé perquè quan li he dit que tenia feina m’ha contestat que ja en tenia prou i que fins a la pròxima. Ei, ja que hi som, “la pròxima”, eh?, res de “la propera”, “la propera” és, de fet, un castellanisme disfressat.
Ah, hem parlat també un moment que quan es declari la independència hauran de venir els cascos blaus de l’Onu a pacificar el galliner. I perquè vinguin els cascos blaus fa falta fer abans bastanta feina. O sigui que això va per llarg. O no, ja ho veurem, també pot passar com a Kosovo. O podem tenir una experiència nova.
I no tinc res més al magí ara mateix.
Vuit minuts. Hauria de fer-ho més ràpid. Ara ho enganxo al word i faig els canvis dits. Però això és menys d’un minut. Fins...
