dimarts, 22 d’octubre del 2013

Improvisat (23)

Com sempre, m’adormia, i he anat al diari (El Punt Avui, en aquest cas, vull dir, és el que he triat ara) i llegeixo un titular que m’ha cridat l’atenció i he dit has de fer una piulada al Twitter, però pensant en el que hauria de dir m’he dit que hauria de fer un “improvisat” per explicar-ho, i així de passada despekharia el cap.

“Desemboiraria”, hauria d’haver escrit, i no el paraulot anterior, però ara ja està escrit i les regles són les regles.

La notícia era que el tribunal constitusional espanyol (qui, si no?) havia avalat la decisió d’una empresa de no renovar un contracte temporal perquè la treballadora s’havia quedat embarassada. Doncs re, haver-ho pensat abans, no et renovem, no et fem l’indefinit. O avortes, vaja. Tu mateixa.

A quin món hem anat a parar? Com se li acut a un empresari —perquè no és “una empresa” anònima, les empreses són dels empresaris— no renovar el contracte a una persona perquè ha quedat embarassada? I sobretot, en quin món som si els tribunals, els més elevats d’un país, donen la raó a l’empresari?

Em fa plorar, perdoneu.

Els embarassos haurien de ser considerats per les empreses, per totes les empreses, com un mèrit. Ja ho he dit, apa.

Una petita raó no improvisada (en tinc moltes sobre aquest tema, però aquesta és la primera que m’ha vingut al cap): aquella treballadora —o “coŀlaboradora”, ui, que a les empreses modernes, i segur que l’empresa protagonista d’aquesta trista història és una empresa moderna i dinàmica, a les dones que hi treballen les anomenen així, “coŀlaboradores”, i als homes igual—, amb el seu embaràs, ha demostrat a l’empresa que és una treballadora valuosa, justament, que té principis, que és valenta, que està disposada a tot, fins a les aventures més enormes de l’existència humana, aquella dona és un tresor per a la societat, per a l’empresa!

Que a l’empresa allò li provoca un trastorn temporal? Doncs és el seu problema (de l’empresa). Ha d’organitzar més bé el sistema perquè les grans decisions de la gent que hi “coŀlabora” no sols no comportin cap mena de penalització per a qui ha pres aquella gran decisió sinó que no comportin res més que satisfacció a la mateixa empresa.

Per no parlar de la discriminació sexual que aquesta decisió comporta...

Prou, que m’embalo.

(Ui, ara veig que quan m’emprenyo vaig molt més de pressa :-)).