dimarts, 11 de novembre del 2014

Improvisat (181)

Es malo de improvisar, pero peor es de dormirse. Aquest és el títol que tenia. I llavors, esclar, caldria explicar als que no són de Barcelona que això ho senties al metro fa una temporada, però canviant improvisar per pedir i no sé quina altra cosa he escrit per robar. I no sé per on seguir, però m’agradaria tenir una estona abans de dinar per treballar una mica, que aquest matí he estat distret per diverses coses que han anat passant, físicament, és a dir, gent que passa per aquí a saludar o a resoldre’t algun problema, en aquest cas el d’adormir-me, perquè quan hi ha visita una mica t’eixoriveixes i no sé què més deia.

I sí, han passat coses, però no vull anar per aquí, crec que ja ho dit alguna vegada, com si això fos un concurs de redacció escolar, però això, ara que hi penso, i mentre escrivia “per això” el que tenia pensat dir a continuació se me n’ha anat o, com podríem dir fent broma, me s’ha anat, que és molt possible que en més d’algun escrit, o sobretot conversa ho digui algú, vaja, ho diu algú perquè jo ho he sentit i no sols una vegada sinó moltes, i no sols amb el verb aquest que deia, que em penso que era anar però no me’n recordo del tot, però ara tenia una altra idea i me s’ha anat.

Estic especialment adormit i llavors és difícil escriure un improvisat, i ara, fa una estona m’han dit que li havia agradat una mena d’improvisat que havia fet en un altre blog, ja no sé quants blogs tinc, no, que havíem dit que en diria blocs, i l’altre dia en parlàvem amb A, que per quins set sous —i que bonica que és aquesta expressió, que gràfica, per quins set sous, hi heu pensat en el que significa, set sous, però llavors els set sous no sembla que encaixin amb els significat, perquè si vols dir per quina raó no es veu que hi puguin encaixar els set sous, però és igual, el que m’agrada és que em surtin aquestes expressions de manera espontània, això deu ser perquè l’Espinal és el meu llibre de capçalera, no, la veritat és que el meu llibre de capçalera és el M, i després un altre que és per acabar d’adormir-me si amb M, que no us penso dir quin és el meu llibre de capçalera perquè això ja seria entrar en massa intimitats, o en masses intimitats, que és com ho diem i ja no sé si ens ho deixen dir o encara està prohibit, mira, i ara penso que escrivia fa uns dies, o ara mateix, en les prohibicions de la gramàtica en determinat punt que ara no recordo amb exactitud però tenia a veure amb la perspectiva de gènere, que jo sempre defenso que si el masculí plural conté tots dos gèneres gramaticals, què pensem, en quin conjunt de gent pensem si diem, per exemple “els infermers”, eh?, eh?, va a veure, en què pensem, i llavors aquest és un exemple que em sembla claríssim, i només falta rumiar-hi una mica, mira, rumiar-hi, un altre dels meus blocs, no, però aquest ja fa temps que el tinc, el que passa és que abans es deia d’una altra manera, i abans abans era el principal, l’únic, vaja, i ara m’he entrebancat escrivint l’únic, perquè espontàniament em surt el únic, i això per què és, us preguntareu, doncs és simplement perquè em costa molt teclejar seguits una lletra accentuada seguida per apòstrof, i ja no diguem si és apòstrof més accent més dièresi tot seguit, que em penso que hi havia una paraula que ho tenia tot, i jo sempre m’hi entrebanco, però ara no sé quina és, i això em passa sovint, que no recordo una cosa en la qual he estat pensant moltes vegades que és una nosa, una cosa que em molestava, i ara m’ha vingut al cap una altra ideia, haha, ideia, ha, i fa una estona he sentit “font de clot”, que és una expressió que només he sentit en parlants d’una zona molt concreta de Catalunya i que ja hi va haver un temps que vaig investigar a veure si ho deia algú més o ho deia cap diccionari i, tu, no ho vaig trobar per enlloc, o ara no recordo si era aquesta expressió o era una altra, en qualsevol cas sí que recordo la zona geogràfica on es deia això o una altra cosa que no sabia ningú, i aquesta mena de troballes em fan feliç, tu, perquè dius, mira, has rescatat per a la història una cosa que si no s’hauria perdut, i això és una tonteria perquè ningú no sabrà que has rescatat res si no saps on desar-ho perquè allò quedi, i com que he saltat de pàgina ho deixo i intento treballar una estona, que em convé perquè he estat molt adormit aquest matí i prou, tallo