dijous, 27 de novembre del 2014

Improvisat (190)

Pare, ho confesso, he pecat. He llegit un dels improvisats anteriors. Concretament el primer. Això està prohibit, les regles dels improvisats ho prohibeixen, no es pot mirar enrere, sempre endavant.

El cas és que l’he mirat, i ja que l’he mirat us explico una cosa important que n’he tret. Cosa important: els improvisats es poden fer més a poc a poc, no cal que tinguis els dits al teclat contínuament i que vagis escrivint el que et ve al cap. Això és una corruptela del que deien els improvisats antics dels nostres primers pares que van començar els improvisats i es van deslliurar dels opressius articles amb argument preconegut.

La clau és aquesta, per això us l’explico, sí, de manera improvisada, perquè no sabia com us ho explicaria, i aquí està la gràcia, o aquí hi ha la gràcia, perquè ara mateix no sé si “estar la gràcia” és correcte, diria que no. Us l’explico de manera improvisada i sabent el que explico, però anant enrere, i corregint les errades, i mantenint el fil. Mà de ferro, peus ferms, mirada endavant, o no sé com anava allò.

Sí, filles —llenguatge cup, si no el coneixeu, que us l’expliqui l’avi, que segurament el sap parlar—, us han estat enganyant. De bona fe, però us han estat enganyant. Us han dit durant anys que la gràcia dels improvisats era no parar, dir coses sense sentit, no aturar-se ni un moment, no rumiar ni un minut. No, filles, no és així. Pots rumiar! Sí, pots rumiar! El que no pots de cap de les maneres, i aquí hi ha la diferència, és tenir rumiat com diràs el que vols dir. És a dir, sí que pots —això és una novetat respecte al que us han dit fins ara, durant anys i anys, des de la nit dels temps— tenir un títol previst, un tema, i fins i tot el pots tenir preparat des de la vigília (oooooooh!), però no el pots tenir desenvolupat prèviament. Al coco, vull dir. Desenvolupat, com m’agrada aquesta paraula.

Els nostres pares fundadors van dissenyar els improvisats d’aquesta manera. Sí, em sap greu, moltes vides s’han perdut pel mig inútilment, moltes heu treballat debades per un ideal, moltes de vosaltres us heu escarrassat per fer costat, per donar suport, al nostre Líder, però el nostre Líder s’ha anat decantant, durant anys, cap a l’error, i ara —i em sap greu dir-vos-ho— l’hem hagut de rellevar. Quedarà sempre rellevat? Ningú ho sap, filletes.

Però la cosa és que ara seré jo el vostre Líder. I pobres de vosaltres que no cregueu en el vostre Líder actual. Perquè jo no em penso perdre. No cauré en els errors d’aquest vell xacrós que penso tenir a les masmorres fins que es mori, estúpid com és, que no ha sabut veure el que se li tirava al damunt. O el qui se li tirava al damunt, heehehe.

Total, que encetem una nova època. Tindrà cabuda en aquesta nova època algun dels personatges anteriors, com l’absolutament periclitat, i mai més ben dit, cavaller Peric? No ho sabem. El cas és que el vell líder, amb minúscula, està tancat —o és tancat, hehe, com si fos mort, no com si estigués mort, i ara no sé quina podria ser la diferència en aquest cas— a les masmorres.

I les regles potser seran unes altres, potser seran les mateixes, potser seran molt més dures. O potser no hi haurà regles, heeee.

Potser ho canviaré tot, heheheheeeee.

El que no passarà és que es facin improvisats sense algun motiu concret. Com és ara estar mort de son. Aquesta Primera Regla dels Improvisats Antics sí que penso respectar-la. O sigui que no tot canviarà, sóc bona persona.