dilluns, 24 de novembre de 2014

Improvisat 187

Bé, hem aguantat dues hores llargues, amb petites aturades entremig per respondre correus.

I no sé què més dir, que és dilluns, però això ho sap tothom, que avui mateix he enviat un enllaç a l’article de Pàmies sobre el “t’ho compro”, un dels tòpics que combato, perquè jo combato tòpics, no sé si ho sabíeu, perquè, ara que hi penso, jo sóc el cavaller Peric

Aventures del cavaller Peric (capítol no ho sé)

Ha havia una vegada un cavaller que es deia Peric i que estava adormit. Aquesta rima m’ha sortit sola i això m’agrada, no penso demanar perdó per les rimes que et surten quan escrius, quan fan alguns escriptors consagrats quan escriuen alks diaris, se suposa, o suposo jo, que quan escriuen els seus llibres es dediquen, potser hores a eliminar aquestes rimes, igual que les redundàncies, que també demanen perdó, i tal. O sigui, tenen escrúpols. Escrúpols és una paraula que no m’agrada, perquè em recorda, sí d’acord, he tingut problemes amb aquesta problemàtica, veus, una de les redundàncies que deia abans, un problema i una problemàtica, però en aquest cas més que una redundància és un cas clar de mandra de pensar una cosa més, no, però això fa que aquesta improvisat sigui més pur, perquè si no evito les problemàtiques, o no sé què és el que havia d’evitar, però no eren les problemàtiques, ah, sí parlàvem d’escrúpols, però si parlàvem d’escrúpols vol dir que entràvem en intimitats i diu una regla dels improvisats que no s’ha de parlar d’intimitats, de manera que parlem de les intimitats, que, veus, és una paraula que també té doble sentit, o no, perquè en aquest cas la intimitat només té un sentit, i les altres coses que jo pensava només eren pel grau d’intimitat, no perquè tingués significats diferents, que em sembla que això ja ho he dit altres vegades però és que és un tema que m’obsessiona, i a més hi ha V que és molt..., no anava a dir el sexe o el gènere, i no, les normes prohibeixen de manera terminant això, i avui em penso que ja em parlat altres vegades de les prohibicions de les regles, de manera que amb una mica més de teclejar encara sortirà el reglament sencer, haha, quina tonteria, si el reglament sencer és llarguíssim i encara falta la persona, no volia dir aquell tòpic, encara no ha nascut la persona —això dit amb veu engolada i solemne, i llavors ara he perdut el fil, deia que no ha nascut la persona però no sé quin era el motiu pel qual no havia nascut la persona, vull dir, què era el que la persona que no havia nascut hauria d’aconseguir, que hauria de ser una gesta, d’això sí que me’n recordo perquè és el significat d’aquesta expressió, encara no ha nascut la persona, o el qui, o la qui, perquè en aquest cas no fa falta dir la persona, pots dir el gènere o el sexe perquè si no ha nascut vol dir que ho existeix, quina tonteria, però acabo de parlar del gènere i el sexe i no acabo de saber en quins casos s’ha d’utilitzar una cosa i l’altra, en gramàtica ho tinc clar, gràcies, gràcies no calen els aplaudiments, però en la resta, sí dèiem gènere i sexe, que no m’aclareixo, algú sap amb seguretat quan s’ha d’utilitzar una o l’altra —donem per suposat que estem parlant de persones, perquè amb , bé, amb animals també, perquè també tenen sexe i per tant també tenim la confusió, bé tinc la confusió jo, no haig d’implicar els altres o la resta, hauria d’haver escrit la resta, perquè si dic els altres exloc, segons les regles etc, excloc les altres, i no voldria, però ara m’he perdut i no sé què deia del sexe, que el sexe és molt important, ja ho deia, que serveix per mantenir l’expècie, les espècies, vull dir, això com a finalitat principal, encara que els humans, veus, ja m’he tornat a enredar, perquè les regles diuen que hauria d’haver dit les humanes, o no, veus el típic cas de confusió, si dius els humans això inclou les humanes, veus, veus, típica pregunta que em faig sempre, però espera, que aquí en tot el que escric aquí excloc o intento excloure la regla normativa i oficial i dogmàtica que el masculí plural inclou els dos gèneres, veus, aquí no hi tinc problemes perquè parlem de gramàtica, però si excloem, no ho sé, per joc o pel que sigui, i ara m’he perdut amb això del joc, i sabeu que m’ha passat, que mirant de cua d’ull, que bonic, de cua d’ull, però tiro enrere perquè això és important i encara ho tinc al cap, que quan hem saltat de pàgina al word em feia l’efecte que escrivia amb màquina d’escriure i com que sabia, per la llargària i el temps, que devia estar arribant al final de la pàgina, ja estava preparat per agafar el paper que cauria pel darrere de la màquina, eh quines coses que em passen tan estranyes.

Bueno, me’n vaig a pencar que si no em renyaran, perquè ara deuen estar pensant, els follets que em vigilen, vull dir els follets del khefe que em vigilen, deuen estar pensant que estic treballant a tope, haha, i mira el que estic fent, però bueno, he dit que ho deixava i ho deixo, que sóc un home de paraula, almenys l’altre dia ho va dir J de mi i em va encantar, o sigui, ho deixo, va