Mort. El títol era aquest, mort de son, podríem afegir, perquè és la raó per la qual estic mort. Mort vol dir que no puc fer res. Si llegeixo m’adormo i si treballo “no veas”, de manera que aquí estic, davant un full de word blanc, blanc que no li agradava gens a M, que una vegada em va escriure fa mil anys dient-me que el blanc del fons de la meva web li feria els ulls. Doncs vinga, a canviar el blanc per una altra cosa, però la plantilla, en aquells anys, vosaltres devíeu ser petits i no us en recordeu, de vegades tinc aquestes sortides, de pensar-me que hi ha qui llegeixi això, i fins ara m’ho han dit quatre persones, i de les quatre dos són més grans que jo, i ara em trobo explicant intimitats de la gent que llegeix aquest paper d’estrassa, i em direu, això és falsa humilitat, tu dius això del paper d’estrassa perquè et passem el braç per l’espatlla i te’l frotem, no, frotem diu que no, o sigui que ha de ser freguem, però jo, ho sento, fregar no frego ningú, i el que se’n diu fregar, entre éssers humans, em penso que és una altra cosa i no la de passar la mà per l’espatlla, que és del que parlàvem, i ara m’ha passat pel cap que hi ha moltíssimes paraules que tenen un doble significat, el normal i un altre de més amagat que no sé si els diccionaris recullen, i que un dia algú s’hi hauria de ficar, però sé perfectament que quan dius que algú es fiqui en tal cosa estàs dient que o t’hi fiques tu o... però calla, que ara recordo una vegada que vaig dir una cosa així i G va mostrar tal entusiasme a posar-s’hi que a mi allò em va encantar i em va pujar o apujar l’autoestima, que de vegades ja em va bé.
I segueixo una regla de les regles que vam dir un dia que hauríem de concretar, o d’eliminar, perquè si no això és un desgavell, tu, com diria l’alcalde però ell ho diu amb aquella manera de parlar tan, i ahir, he hagut de tallar el que deia perquè això és important, vaig llegir al diari que s’havien publicat uns dietaris inèdits de Pla, dels anys 50 i 60 del segle anterior, que o meravella, no és el segle dinou, com havíem dit tota la vida, sinó que el segle anterior és el XX, o sigui, però tornem a Pla que era interessant, perquè es veu que aquests dietaris són una passada de sincers i de i de i de, no em surt la paraula, no ho sé, tristos, però no era això, bé, ja sortirà, avui o un altre dia, ara la prioritat és que em pugui desvetllar una mica i no hi ham anera, en el moment que m’aturo un instant de teclejar ja em ve, i direu, però aconsegueixes teclejar tota l’estona, com t’ho fas?, doncs és fàcil, és qüestió d’anar pel darrere del cap, o sigui, del que penses, i ara m’acabo d’adormir escrivint això anterior, o sigui que no funciona i si no funciona de cap manera doncs és millor anar cap a una altra de les estratègies contra la són que és la de fer una becaineta, però a mi em fa l’efecte, i ja m’he tornar a adormir, però deia que una becaineta, en aquest cas, seria contraproduent. O sigui, no hi guanyaria res i després i m’acabo d’adormir un altre cop damunt el teclat de manera que això no funciona
