dimecres, 21 de gener del 2015

Improvisat 203

Mirava d’eixorivir-me, cosa que últimament faig molt perquè vaig curt de feina i llavors, trampós com sóc, en comptes de fer les tres-centes mil coses que hauria de fer, m’entretinc aquí i allà fent-ne les més agradables o les menys pesadetes. I sí, en faig també alguna de més heavy —almenys ho intento—, però com que sé que no podré acabar les tres-centes mil —un número per arrodonir, crec que per sota— i que quan em torni a entrar feina de la que no et deixa ni un minut lliure sense tenir mala consciència se’m començaran a acumular, a les tres-centes mil, unes quantes centenes més que convertiran en ridícules les que aquests dies de més tranquiŀlitat m’hagi tret del damunt. De manera que no sé com fer-ho i llavors, mentres rumies què fer o com fer-t’ho, vas fent cosetes, “petiteses”, que era l’etiqueta que va posar mon pare a la capsa de suposats tresors o estris d’ús ordinari o no sé quines coses que tenia jo escampades per l’escriptori on feia les meves activitats a casa quan ja vaig ser prou gran per tenir un escriptori. I la veritat és que no recordo ni una sola cosa de les que tenia en aquella capsa i ni recordo ni una sola de les activitats que feia en aquell escriptori, però això segon, si em poso a rumiar, segur que me’n sortiria alguna. De les coses de la capsa no. O sí, mira, ara recordo que a la capsa hi tenia el rellotge de la primera comunió, un de marca suïssa, no coneguda però suïssa, això em van dir, amb corretja de color marró clar. El rellotge s’havia espatllat fa temps però el guardava allà. I ara que ho veig, segur que si em poso a rumiar amb prou forces em sortiria alguna altra cosa que tenia allà dins. Però no és el moment, ara era el moment d’improvisar alguna cosa per treure’m del damunt la manta de son que em tapa i que, ja dic, aquests dies combato amb més fortuna amb altres estratègies perquè no m’apreta tant el termini de cap feina aclaparadora, sinó que només són feinetes i prou i, com deia, mirar de treure’m del damunt alguna de les moltíssimes coses que tinc pendents de fer i que no faig perquè se’m van acumulant, i em penso que hem tancat un cercle.

Una de les coses que tinc pendents té a veure amb aquest word on ara escric, que hi hauria de fer una cosa, desactivar una cosa, i no me’n surto, i avui m’està sortint molt la paraula cosa i em resulta molesta, i segurament la utilitzo molt sovint i els altres dies no me n’adono, però avui sí que me n’adono i me la vaig trobant a cada moment, i això és el que em confirma que en principi no hauria de rellegir mai improvisats passats, perquè segurament hi trobaria moltes coses, i també moltes “coses” —i aquest exemple és perfecte per explicar el que vol dir “metalingüístic”, tot i que en comptes de cometes hi hauria d’haver cursiva, tant en “coses” com en el “metalingüístic” anterior, no pas en aquest, ni tampoc en l’últim “coses”, i això s’ha de llegir molt a poc a poc per entendre-ho, de manera que ja tenim una altra raó per no rellegir improvisats, i ara tanco incís perquè miraculosament conservo al cap el que deia, la qual cosa vol dir que no estic tan malament de cap, almenys avui, ni tan adormit com semblava, i acabo d’escriure un altre “cosa”—, deia que hi trobaria moltes coses, als improvisats, si els rellegís, que no sé què, ara sí que he perdut la primera part de la frase i no penso tornar a mirar amunt, entre altres coses perquè parlem d’un “amunt” que està molt amunt.

I llavors ara m’he distret amb un mail que m’ha arribat, o un correu, un correu que m’ha arribat, que aquí no és equívoc, de vegades correu és equívoc i llavors has d’utilitzar mail, o bé afegir a correu un cognom, electrònic —electrònic és el cognom de correu, però és que avui trobo que ja he posat bastantes cometes—, deia que m’ha arribat un correu i he perdut el fil del que escrivia per aquí, i llavors si això fos un dietari ara explicaria de què anava el correu que m’ha distret i tot això, però com que no és un dietari sinó un altre gènere, el famós gènere improvisat, doncs, ho haig de deixar i ja tornaré un altre dia.