dilluns, 25 de novembre del 2013

Improvisat (40)

Ja hi som una altra vegada, la son no em deixa treballar.

Aquest cap de setmana he llegit no sé en quin diari que no sé qui més o menys famós —polític, periodista, escriptor, artista de cine (“artista de cine”, això ho deia la meva àvia i ara ho dic jo!, com estem, volia dir actor!!)...— deia que no podia entendre que sempre que un home tenia una amiga, o una dona un amic, o dues dones, o dos homes, tothom pensés que aquella amistat significava, duia incorporat el sexe. Que era impossible que una amistat de debò no desemboqués en sexe, que el sexe sempre s’hagués de tenir en compte en aquella relació.

O sigui, que fos simplement amistat i prou: per xerrar, per escoltar-se, per explicar-se coses de les feines que fan cadascú, per fer-se companyia, etc.

Em va semblar molt assenyat. No és una cosa que m’afecti gaire, perquè la gent que tinc al voltant ja sap més o menys com penso i com actuo i tal, però vaig pensar que aquell paio tenia tota la raó.

Hem perdut una mica el concepte d’amistat, fins i tot de confidencialitat i d’intimitat sense que hi hagi a més a més sexe incorporat, sense que hi hagi en aquella parella que es troben de tant en tant i que s’expliquen coses o simplement es fan companyia, una possible relació sexual, estable o esporàdica.

Encara més, no sols es dóna per descomptat que hi ha o hi deu haver sexe en aquella parella sinó que a més a més es considera del tot normal que hi hagi sexe, encara que ell i/o ella ja tinguin una parella estable o un compromís similar estable. O sigui, es considera que el sexe és un aspecte intranscendent, que no hi fa res, seria com qui pren una cocacola en companyia.

No ho sé, és difícil d’explicar, sobretot si improvises.

Però ja està dit. Defenso l’amistat. Sense sexe. El sexe, per a les parelles estables. (O no. Vull dir, que hi ha també parelles estables en les quals no hi ha sexe pel mig.)

Però aquesta ja és una altra història.

Com és una altra història, dins d’aquest context de les amistats, el tema de les gelosies...

Calla, que m’embranco.