Improvisat (41)

Acabo d’ensopegar amb això regirant papers:

Fes tot el que puguis,
per tants mitjans com puguis,
de totes les maneres que puguis,
a tot arreu on puguis,
tants cops com puguis,
a tothom que puguis,
i mentre puguis.

(John Wesley, Epworth 1703 - Londres 1791)

I com que ara pensava vagarejar una estona i mirar diaris i començar a preparar el paperam de la pròxima feina, però amb caaaaalmaaaaa, i tal, perquè acabo de lliurar un encàrrec que m’ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, m’he dit, calla, que reproduiràs aquests versets innocents i en faràs un comentari improvisat.

Doncs no sé què improvisar perquè ja està tot dit. Si fas examen de consciència i vas per ordre, vers a vers, doncs jo em quedo encara pendent de complir la primera cosa, perquè per exemple ara mateix no estic fent tot el que podria —se suposa que parla de fer alguna mena de bé, de cosa bona— perquè estic perdent el temps aquí miserablement escrivint aquesta tonteria o bestiesa.

I què més? Doncs que no sé qui és aquest Wesley ni penso ara buscar-lo a la Viquipèdia, ni sé d’on ha sortit aquesta cita. Potser la vaig agafar de les de Minimàlia, que te n’envien una cada dia —i jo en reprodueixo alguna de tant en tant al twitter—? Potser sí. I llavors aquesta em devia agradar però no em devia cabre a la finestreta i la vaig desar al calaix dels “diversos”. Potser va ser això.

Tinc molts calaixos de “diversos” i de “altres coses” o “altres feines”. I allà es queden desades... i mortes, perquè no les trobes mai si mai les busques (eh que és bonica, aquesta combinació de “mai” i “mai”?, i m’ha sortit sola, sense pretendre-ho, i és que tenim una llengua esplèndida). Els armaris de diversos haurien d’estar prohibits: ei, gent, o classifiqueu les coses o les llenceu, queden prohibides les capses de...

Ostres, ara me’n recordo, el meu pare em va donar un dia una capsa d’aquelles de... eren de colacao?, unes metàŀliques, de forma quadrangular, com un pam i tres o quatre dits de llarg, set o vuit dits d’amplada i cinc o sis d’alt. Doncs me la va donar i em va dir, això perquè hi fiquis totes les coses aquestes petites que tens a l’escriptori —jo tenia “el meu escriptori”, poca broma, per fer els deures. I hi havia escrit a la capsa, amb un retolador, una cosa com “Petiteses”, o similar. Quines coses. I, és clar, no recordo cap ni una de les “petiteses” que vaig ficar allà dins, “mi tesoooorooo”.

Quan escrigui la meva autobiografia —no autoritzada, per descomptat— hauré de recordar-me d’aquestes històries.