És impossible, fa una hora i mitja ben bona que m’estic davant l’ordinador i tot són cops de cap, com si fossin salutacions militars, ara no em ve al cap el nom específic d’aquesta manera d’abaixar el cap.
...
Us ho podeu creure? Davant aquest full en blanc que acabo d’obrir m’he adormit, ara mateix! No recordo que m’hagués passat altres vegades. O sigui, obres un full per improvisar i allunyar l’adormiment i resulta que no pots ni improvisar perquè
...
Una altra vegada! I a mitja frase! És que sembla fet expressament perquè no s’ho cregui ningú. Però aleshores, si em passa això improvisant, que era una manera com una altra de controlar el son —ara no recordo si hi havia o no altres finalitats...
...
Re, ni improvisant. No sé què més fer.
...
M’he tornat a adormir. Me’n vaig a fer una volteta. Ja sé que no servirà de res, però...
