He tancat l'improvisat anterior amb la broma del quantes gràcies i pocs minuts després m'ha vingut al cap el moltes gràcies que sento mil vegades cada dia a través dels cascos que em perforen les oïdes. Cada dia - oïdes, eh?, què me'n dieu. I estic improvisant al mateix Blogger perquè em sembla que això és important i que no és qüestió de deixar-ho oblidat, aquí per terra, com qui deixa el gos lligat a la porta del súper i surt per l'altra banda sense voler saber res del gos, que llavors l'han de rescatar al vespre, afònic de tant bordar. Ho he vist.
Doncs moltes gràcies són una gran quantitat de gràcies o una gran quantitat de gràcia? Doncs ni idea, ho hauré de rumiar, perquè ara no se m'acudeix re. Ja us diré alguna cosa; si me'n recordo, esclar, que el més probable és que no me'n recordi. Quan improvises no te'n recordes.
