Volia avançar una mica en la feina, només una mica, aquest matí, t’ho prometo, unes quantes pàgines, ni que siguin quatre o cinc, de veritat, i ja plego, que ja sé que és diumenge, però he estat clapant tota la setmana i llavors als que clapem tota la setmana allò de descansar el diumenge deu ser relatiu, doncs res, ho intento i automàtic, a clapar de nou, haurien de fer una medecina que es digues Correctín o Narcorrect, un narcòtic automàtic, o sigui, prengui això, aquesta ampolla, una culleradeta, i llegeixi el prospecte mirant de corregir-lo, i ja veurà com queda grogui. És automàtic. Si ha perdut el prospecte, ho pot provar amb qualsevol altre text amb pretensions de formalitat, veurà que no falla. Això sí, no deixi de prendre la culleradeta, que si no no farem pasta.
Ara veig que per allà dalt tinc dues paraules subratllades, Correctín i Narcorrect, esclar, me les he inventat, i m’adono que Narcorrect sona molt malament, fatal. En fi, improvisar ja ho té, això, que escrius coses fatals.
Recordo que quan anava a l’escola arribar al mes de juny era un triomf, una mena d’alliberament, un compte enrere, arribar al juny era la meta, arribaves al juny i tot era a punt d’acabar-se. Ara això ja no em passa, arribo al juny i m’és igual que sigui el juny com el febrer, tots els mesos són iguals, només hi ha setmanes, arriba a divendres, el que s’assembla més d’arribar al juny és arribar a divendres. O sigui, ja es veu que no em fan gaire iŀlusió les vacances. No sé per què és, m’hauria de fer gràcia. I me’n fa, deu ser el dia, en realitat sí que tinc ganes que arribin les vacances cada any, és aquest any que no sé què té. O no? No ho acabo de veure clar, alguna cosa passa amb les vacances d’aquest any. O d’enguany, que si no l’E em renya, si no dic i sobretot escric enguany l’E em renya. És com l’endemà, no es pot dir al dia següent. I aquí li dono més la raó, al dia següent és realment molt vulgar i l’endemà és molt conegut, molt més popular, popular en sentit positiu, que ara aquest terme cal aclarir-lo. En canvi, no sé per què, enguany s’ha perdut una mica. E té raó, s’ha de dir i escriure més, a veure si ho recuperem. A lo millor és qüestió d’escriure-ho sense donar-hi voltes i sense justificar-se, ho escrius i ho dius i ja està, sense esperar que t’aprovin o que t’entenguin o que pensin que ets antediluvià —que ho sóc bastant, i no ho dic perquè em digueu que no, que hi ha gent que diu coses pejoratives de si mateixes perquè la gent que l’envolta li digui, nooo, que tu no ets així, etc., i crec que estic entrant en una espiral o en un cercle viciós.
Sortim-ne. Tornen a asfaltar aquí al davant. Pudor de quitrà. Això encara cal atribuir-ho a l’alcalde anterior, perquè l’actual encara no deu haver tingut temps de prendre decisions sobre carrers que s’han d’asfaltar. El cas és que aquí primer van asfaltar de manera provisional i avui diu que ja asfalten de manera definitiva, el gruix que toca, etc., que ja han acabat les voreres i tot. Però no: abans d’una setmana, aixecaran els panots de davant de casa per plantar-hi una parada d’autobús, que se l’han deixat. Més ben dit, se l’han deixat a mitges, perquè la franja dels panots per a invidents bé que hi és, deu metres més amunt. Doncs es veu que hi ha hagut discussions entre comunitats de propietaris —als llogaters no ens toca decidir— sobre si la parada anava davant del nostre portal o davant del de més amunt, i la franja de panots per a invidents deixa ben clar que anava a la porta de més amunt, però no hi han posat la parada i sí la resta de panots, diguem-ne, normals fins a completar la vorera, de manera que ara ho aixecaran tot de nou per plantar-hi la parada, sigui allà on toca, al portal de més amunt, o al nostre. Diu que al portal de més amunt hi viu una família amb contactes amb la casta de l’ajuntament —de l’ajuntament anterior— i això explicaria els dubtes. Si al final la parada els la planten al davant, tal com tocava, voldrà dir que potser es comença a notar un mínim canvi a l’ajuntament.
De tota manera, esperem que el canvi a l’ajuntament sigui per a coses més serioses que aquesta dels panots i les parades dels busos. Esperem. Perquè si no, pleguem.
I pleguem aquí, provisionalment, a veure si faig dues pàgines més.
