dilluns, 29 de juny del 2015

Improvisat 283

L’A m’ha deixat llegir un treball de recerca que li han fet sobre C i jo em pensava que no m’interessaria i m’ha interessat. El tema no m’interessava gens, excepte pel fet que tracta de C, però és una temàtica concreta que sempre m’ha superat. Doncs m’ha interessat.

En part, crec que m’ha interessat perquè el treball estava molt ben escrit, MOLT BEN ESCRIT, deixeu-m’ho dir amb majúscules. És que és sorprenent, tot i que no ens hauria de sorprendre, que algú que escrigui en aquest àmbit del qual parlo escrigui bé. Però ens sorprèn, o a mi em sorprèn, perquè el que trobes normalment és textos mal escrits, i de vegades molt mal escrits. Sembla que a la gent no li faci res. El mal és que jo mateix no escric prou bé —ara vull dir amb correcció ortogràfica, sintàctica, etc.—, perquè de vegades que pel motiu que sigui rellegeixo una cosa meva hi trobo badades absurdes, coses que no em passaven abans. Doncs ara sembla que li passen a tothom.

O bé han passat sempre i jo ara tinc més bona vista. Vés a saber. El cas és que avui és el meu sant i ho estic celebrant com si fos un dia normal, clapant-me cada deu minuts. Al matí no, perquè he pogut perdre un munt de temps contestant correus de felicitació, i això, vulguis o no, sempre et distreu. Però quan m’hi he posat en sèrio, com ara, a pencar, doncs he durat menys del que duraria en un quadrilàter davant Rocky Balboa. El gran Rocky. De vegades dic de broma que un dia m’agradaria veure Rocky sencer, és a dir, totes les peŀlis una darrere l’altra, suposo que no aguantaria. Però la veritat és que la primera i la tercera em van encantar i les he vist almenys tres o quatre vegades. Les altres no tant i no sé què ho fa. Vull dir la segona no tant com la primera i la tercera. I a partir de la quarta totes són iguals. De fet, no sé quantes n’han fet.

De peŀlis que tinguin segones parts o més no sé si n’hi ha cap que m’hagin agradat gaire... sí, les de Bourne. La del Padrí em va agradar la segona part, molt, però només la part de Robert de Niro, o sigui quan el Corleone que acabarà sent el Marlon Brando de la primera comença a fer les primeres proeses a Nova York. O a Chicago, que ara no sé on és. Nova York, oi? És la peŀli més immoral de la història, potser? Vull dir que se salta tots els manaments del decàleg excepte el respecte per la mamma.

I no sé si n’hi ha més, de segones parts. Vull dir, de segones parts bones o millors que la primera, que de fet això no és ni en el cas de les de Bourne, vull dir, Matt Damon fent de Bourne, que no dic que la segona part sigui igual o millor que la primera, dic que és una bona peŀli, per mi, que és això el que vull dir amb les segones parts. Altres segones parts, o terceres, o més, no s’aguanten per enlloc. Posem per cas les de Rambo, uf. I no sé quines més hi han. Al cine francès, que sol ser el cine que m’agrada més, ara no recordo cap peŀli amb segona part o més. N’hi ha? Sigui com sigui, ara m’ha fugit de la memòria tot, fins i tot les americanes més tòpiques, a part de les que he dit. De cine espanyol no m’agrada res, tret d’en Guerin, potser, i no tot. De català igual. Res. Sóc massa exigent? Últimament gens, perquè no miro gairebé gens de cine, i en part és per aquest desencant que m’han produït algunes peŀlícules que tothom lloava. L’última que m’ha fet una mica el pes, però sense matar, ha estat Dos dies, una nit, dels Dardenne brothers. O frères. Del Woody Allen m’agradaven les de fa vint anys, algunes, tipus Another woman o Alice. D’altres germans europeus m’han agradat coses —no em surt el nom, o el cognom—, però ara no me’n recordo. Sí que me’n recordo d’un parell de peŀlis boníssimes de Tavernier, però també de fa temps. I no sé què més sobre això. El resum és que abans seguia el cine bastant de prop i ara passo. Estic segur que es fan coses bones, però no ho sé, o no m’arriben o tinc uns filtres o uns prejudicis massa tancats. No ho sé. Ara, el fet cert és que fa més de vuit o deu anys que no he fet ni una crítica, em penso, i abans en feia sovint. I n’havia publicat unes quantes —vull dir, fora dels meus dominis, o sigui, me n’havien publicat.

Re, no sé què més, aquest tema està esgotat. I vaig al correu perquè hi ha novetats, i això és el que m’està salvant avui. Siau.