És dilluns, hi ha hagut una crisi a mig matí però no devia ser gaire dallò perquè s’ha resolt amb un parell de missatges i un altre parell de piulades a Twitter, i llavors ja tot d’una tirada fins ara, que ja no hi ha manera de fer res. Però deia que era dilluns però en realitat també podem considerar que és dijous, perquè demà és vigília de Sant Joan, hi ha la revetlla i tot això, de manera que si som a dijous i demà hi ha revetlla, doncs, mira, més contentets, no?
No sé si sabíeu que abans les coques de Sant Joan es feien rodones i amb un forat al mig, ho explicava Joan Amades, aquell savi que se les sabia totes i les que no sabia les preguntava i prenia nota del que li deien fins que amb tot plegat va fer una enciclopèdia. Catalans que han fet enciclopèdies d’aquesta manera n’hi ha hagut uns quants. Gràcies a Déu, perquè ens ha anat molt bé tenir aquests tresors. I no us penseu que tot ha sigut el segle XX, no, que la cosa ja venia d’abans, de gent que feia diccionaris durant tot el segle XIX, que ara han desaparegut o s’han mig oblidat, la majoria, però que quan en trobes algun quedes parat, perquè junt a l’ortografia caòtica hi ha veritables troballes. I sobretot hi ha una continuïtat amb la llengua del segle XVIII, que es va perdre en bona part durant la decadència, o això diuen, sigui el que sigui la decadència. És veritat que hi va haver decadència i renaixença, però encara no és del tot clar què va significar això exactament en la vida de cada dia del poble, se sap pel que fa a la vida cultural pública. Però sabem poca cosa de la història de veritat. El que és clar és que mires un d’aquells diccionaris del XIX i trobes moltes coses que sóc populars, ho eren llavors, i van deixar de dir-se, en alguns casos perquè es va deixar de fer allò però en molts altres casos perquè allò va ser substituït per una altra cosa que no vam inventar nosaltres i que llavors va venir amb el nom forani incorporat, però també es va empobrir molt la llengua amb la industrialització. Ara estic improvisant i per tant explicant molt malament les coses com van ser, però mira ha sortit així. I si surt una mica pessimista és perquè és el que hi ha, quan tens son això passa.
I què més podria dir, perquè fins ara he anat massa de pressa dient coses que segur que si les repassés n’estaria molt penedit. Doncs haurem de dir que la història és així i que lamentar-se del que va passar sense saber exactament què va passar, perquè no hi érem i perquè els historiadors ens expliquen massa sovint històries de la gent que manava, no pas la història, i aquí quan dic els historiadors dic també els diaris, que ara ja fa segles que n’hi ha, i si en mireu d’antics, veureu que expliquen més coses de detallets de la vida de cada dia que ara. Alguna cosa passa, que ens fixem en les coses més voluminoses o les que fan més soroll, en les coses que canvien la història, diem pomposament. I ens fixem poc en la història pròpiament dita, en la gent, en el dia a dia, i quan ens hi fixem, o quan s’hi fixen els historiadors, són aspectes tan fragmentaris i tan pocs connectats amb la resta de la vida que no acabes de fer-te’n una idea. Per això sí que està molt bé tot el que s’ha fet al Born de Barcelona i tots els documents que n’han tret, perquè hi ha coses molt de detall que sí que t’explica com eren la gent de l’època, o bastant, t’ho expliquen bastant, te’n pots fer una idea.
Aquest improvisat mig adormit, mig erudit i mig pretensiós no m’agrada gens i val més que el deixi córrer i el publiqui de seguida abans no me’n penedeixi.
