dimecres, 17 de juny de 2015

Improvisat 279

M’han robat. M’han robat en somnis. Ara, fent una migdiada involuntària. Se suposa que treballo en un local, és un local fosc que ara no sóc capaç de reconèixer. Té els finestrons blaus. Hi ha dues o tres persones més, potser dos nois i una noia, conegudes meves al somni però que ara no hi poso cara. Som joves. Han robat en aquest local i ho han deixat tot regirat. Estem remirant el resultat del robatori, i dic remirant perquè estem estàtics. No hi ha tristesa ni desesperació, ni jo ni la resta, només sorpresa.

Ens ho han robat tot del despatx. Ho han destrossat tot i haurem de dedicar temps a recompondre-ho, però no s’han emportat cap cosa que valgués gaire la pena, entre altres coses perquè allà dins no hi teníem res que valgués la pena. Em preocupa el fet que s’hagin endut l’ordinador —se l’han endut— perquè no sé si tenia fetes còpies de seguretat. En feia molt de tant en tant. He perdut res important? No, perquè en les coses en què treballo sempre les envio immediatament després d’acabar de treballar-hi, cada dia, al núvol.

Quan dic còpia de seguretat vull dir passar la informació del disc dur C al D i no m’adono que si s’han endut l’ordinador s’han endut tots dos discs, perquè tots dos anaven dins la mateixa carcassa. El segon disc, igual que el primer, era per afegir memòria en cas que m’acabés la del primer disc.

Tot el que dic al paràgraf anterior correspon sobre els dos discos correspon a la realitat. La resta és només del somni, tret del fet que el meu despatx és fosc.

I, encara que em costi de creure, ara veig que he enllestit aquest improvisat en quatre minuts. No he deixat de picar ni un segon, l’he escrit tot seguit. Quines coses. M’ha anat bé la migdiada improvisada, llàstima del correu que m’ha arribat :-) que si no encara hi seria.