dimarts, 7 de gener del 2014

Improvisat (57)

Tremolo, em tremolen els dits, més ben dit, no encerto les tecles. «Tremolo, tremolo. Hi eres tu quan el duien a la creu...» Això és una cançó de missa que se m’ha ficat ara al cap. Vés quines coses. No és que vulgui fer proselitisme, que fins i tot el papa ha dit que no s’ha de fer. Crec que la cançó que dic és de la Setmana Santa —del Divendres Sant, deu ser, pel text (amb majúscules, no?, tot això? O no hi toquen majúscules? No me’n recordo mai, de com van aquestes coses com Setmana de Carnaval, Dijous Gras, Quaresma...)

I tremolo i no sé per què és. Això mateix m’està costant força escriure-ho. Estic tota l’estona anant endarrere perquè el dit que tocava se m’ha desviat a la lletra del costat.

Mira, us ho ensenyaré, això que segueix és com em queda abans de corregir: ia ra no em surt res. Espera, a veuure que pcu dir. copio dr dalt, crec que és deeel setmana santa –dels Dievendres sakant, deu seu, pel terxt. i tremolo i no sé que per és t. aixó mateix m’està costant força estrure´hu. estic tota l’estrona anats endarrere perque el dit se ma desviat hi escriu a la lletrea del costat, o em surten les coses vacviades, les tretres repteives o capgirades on emab errdes que no comento ahbirualmentlo wmb lletres intrióduïdes qurm dno se saps d’on surten. és tuan cosa estranya. I, escñlar, treballars així és una llaunaper1ue has d’estar anants endavants i eunaderress totia l’estona.

Torno a escriure corregint. Ja es veu que no és pla. Més val que em dediqui a una altra cosa mentre això continuï així. Ja hi tornaré (no a l’improvisat, a la feina aquesta que feia). I mentrestant faré una altra cosa que no requereixi escriure.

Fins quan sigui.