dimecres, 8 de gener del 2014

Improvisat (60)

It’s incredibol. Avui no paro. Però és que m’adormo. Ara he parlat amb el metge i m’ha dit també que a part de la son, que ja ho sabia, l’última medecina que prenc ha accelerat no sé quins mecanismes que activen no sé quina cosa que és la que explica les tremolors de les mans i dels dits, que se’m fan escàpols (tooooomaaaa!).

M’he quedat igual que abans però ja sé el que sabia: que és per la química, no per la física. O sigui, com diu un amic meu d’Osca, “por lo demás, muy bien”.

I ara he entrat aquí que volia dir una altra cosa, mentre obria el word se m’ha ficat pel mig l’adormir-me i el metge i tal i he oblidat l’altra cosa, que em penso que era per aclarir no sé què...

Araaaa! Era allò dels cereals. Que els permanents que em halo als matins no són d’aquells típics, sinó els que són de fibra i que semblen pinso, però pinso autèntic, unes coses marrons allargades, com fideus curts i prims però més aviat quadrats en comptes de rodons.

Els típics que dic aquí al damunt: vull dir els corn-flèics de tota la vida i els Rice, ara no es diuen així, abans els definien com “arroz inflado y tostado” —coses que recordes de la infància franquista—, però aquests ja eren els que m’agradaven més i en tot cas quan en comprem els barrejo amb els altres, els de fibra.

Per allò del restrenyiment, que ja s’ha fet crònic, sembla, perquè no hi ha maner... Prou d’aquest color (marró). Prou!

Va. Siguem seriosos.