dimecres, 6 de maig del 2015

Improvisat 261

Avui he vist clar que m’havia d’engreixar. Hi ha gent que un dia veu clar que s’ha d’aprimar, jo veig clar que m’haig d’engreixar. Ho he vit al mirall. Ja sabia que no era Adonis, i per tant no m’ha interessat mai gaire mirar-me al mirall. I tampoc no sóc Narcís, i llavors això feia que l’interès fos també bastant limitat. A més, quan et mires al mirall per arreglar-te una mica abans de sortir al món exterior, en el meu cas ho faig quan encara no sóc humà, és a dir, en hores en què no ha acabat el muntatge de les meves peces, que es una cosa que cada matí es va fent de mica en mica i és un procés que dura unes tres hores, entre que sona el gfcxzbsimpàtic despertador i començo a saber qui sóc.

Ara, per exemple, ja sé qui sóc. De la qual cosa puc deduir que almenys fa tres hores que m’he llevat. Miro el rellotge i és així: fa més de tres hores. Hi ha poca gent que es llevi just a l’hora d’anar a treballar, que no hagi de tenir cura de criatures, ni de casa, ni de dona o home, ni de..., tothom té coses a fer, i jo també, en això sóc normal, el que passa és que ho fas amb el pilot automàtic. Fas les coses que has de fer i quan has acabat de fer-les i d’esmorzar i tal, doncs el pilot automàtic et porta a la parada del bus.

Deia que m’haig d’engreixar, però no sé com fer-ho. Avui ho he vist clar. No és el primer dia, però avui ho he vist clar una altra vegada. Com t’has d’engreixar? Menjant més? Com menjar més si tens nàusees? No ho sé. Aquest era el problema. I avui crec que teòricament l’he resolt. Haig de menjar de mica en mica, ara una coseta, ara l’altra. Si faig menjades normals, com els àpats que fan els humans —esmorzar, dinar, sopar—, llavors no podré evitar les nàusees, menjaré poc i continuaré estant prim. I m’he d’engreixar. De manera que intentaré repartir l’esmorzar al llarg del matí, i a partir de les dotze, si la tàctica funciona i no vénen les nàusees, continuar picant cosetes, allò que fa la gent i s’engreixa, encara que la gent ho faci, diu, sense voler. Jo ho haig de fer volent. I el dinar igual. Ara un platet de no sé què, ara al cap d’una hora una mica més de no sé quants, i així anar passant la tarda. I a la nit sopar normal i ja està, encara que vinguin les nàusees, total, les nàusees al llit passen dormint.

Doncs he fet el propòsit aquest matí, però clar, l’he fet quan encara no era humà i encara anava amb el pilot automàtic, de manera que he esmorzat normal —és a dir, poc, perquè últimament ja esmorzo i dino i sopo poc perquè com més mengi més nàusees—, dic que he esmorzat normal i per tant ja començo a tenir nàusees. De manera que ara haig d’esperar que se’n vagin, que no se n’aniran fins vés a saber quan, i llavors menjar una mica, però només una mica!, i llavors a veure si així funciona, però no funcionarà perquè això requereix disciplina de sanatori i és difícil fer disciplina de sanatori quan fas més o menys vida normal.

De manera que m’haig d’engreixar i no sé com ho faré, però de moment m’he tret un improvisat del damunt perquè era el tema que em ballava pel cap quan he començat a adormir-me, que avui he començat a adormir-me molt aviat, i mira, ja tenim l’improvisat fet, però no sé si servirà de gaire, només per esbravar-me una mica, em penso, aquest, perquè no crec que serveixi per despertar-me, perquè continuo bastant adormir, ja no és allò del pilot automàtic sinó que és la modorra o com es digui, que modorra m’ho subratlla, però ara no em surt, doncs és la dallò del mig matí, que avui ha començat abans d’hora.

Necessito fórmules per engreixar-me i que no siguin fórmules de psiquiatre, perquè no és tema de convenciment sinó que és tema de venciment de la nàusea, perquè la nàusea em rebenta, em tomba, és el meu enemic número u de tota la vida, sense comptar la Gran Bèstia, esclar. La resta de les coses puc superar-les, excepte la Bèstia, però la nàusea no. I llavors per això no menjo prou. M’ho hauré d’injectar? No, això també provoca nàusees. Encara me’n recordo de F.

No sé què fer. De moment, tornaré a corregir, encara que això em fa l’efecte que no engreixa. Provem-ho.