Ahir estava molt més adormit que avui, i en canvi vaig anar fent la viu-viu, ara una cosa, ara l’altra, i, atenció, no em vaig adormir, jo diria que en cap moment, davant del teclat. Això és un miracle de catàleg.
En canvi del miracle, vaig estar tot el dia que em rajava el nas a cor què vols, perquè a Barcelona si hi sumes vent i primavera i plàtans i pols de les obres les reaccions aŀlèrgiques dels que hi som propensos són automàtiques. Si a això hi sumem la falta d’hores de son per motius polítics, doncs ja ho tenim tot.
Doncs mira quines coses, no vaig fer improvisats i amb prou feines algun tuit. Vaig anar fent ara no recordo quines coses, però no cregueu que vaig perdre gaire el temps. No. Vaig pencar. I mira.
I en canvi avui ja no sabia què fer. No em sortien ni tuits, no puc ni llegir amb garantia que entendré el que diuen i per tant ho podré corregir si ho diuen malament. Quan dic diuen vull dir escriuen, jo correccions orals no n’he fet mai, i malament rai si mai m’hi haig de dedicar, voldrà dir que les coses estan molt malament, tant per part meva, que no m’agrada gens, com per part de qui m’encarregui fer allò, perquè no en tinc ni idea, i si m’ho encarreguen a mi voldrà dir que no tenen a prop ni el nebodet que ha estudiat català amb un cert aprofitament a l’ESO, que són els que se solen encarregar, o això sembla, de les traduccions de molts dels textos que m’arriben a mi, si ho hem de jutjar per la qualitat. O la nebodeta, normalment tiren de nebodetes, que són més aplicades. I llavors, com que tots anem com anem, doncs ho agafes amb tarifa de correcció, quan normalment, si estiguéssim de vaques grasses, tornaries allò i els diries que o tarifa de traducció o res, perquè de fet és el que has de fer, traduir-ho de nou de cap a rap. Això del cap a rap és broma, en català es diu de rap a cap, solem canviar l’ordre, com allò de... de... ara no em surt, hi ha una expressió que li canviem l’ordre respecte a l’espanyol. I després hi ha allò altre dels adverbis en -ment. Que ells diuen, per exemple... per exemple... sóc fatal amb els exemples, ara no em surt, el cas és que nosaltres posem el -ment al començament i ells —elles també, si parlen espanyol— el posen al final. Ara: que diuen “total y definitivamente”? Doncs nosaltres diem “definitivament i total”, si volem parlar fi. En Pompeu se les empescava totes.
I què més, perquè em penso que n’he dit de grosses i això tampoc està bé. Ara em surt: ells diuen “de pies a cabeza” i nosaltres “de cap a peus”. Per fastiguejar una mica, apa, entoma-la.
Doncs no sé què més dir. Hauré d’anar a reomplir la cantimplora, que ja la tinc gairebé buida. Sí, no ho digueu a ningú però encara és la de Polònia, no hi ha manera que es faci malbé. I llavors, ben neta, sembla com si l’acabessis de comprar al súper. Bueno, ben bé no, perquè ja li ha caigut l’etiqueta, que fardava tant. Ja ni me’n recordo si era d’aigua amb gas o sense, perquè allà és molt difícil comprar aigua sense gas, per defecte te la donen amb gas, i llavors per molt polaco que parlis, no t’entenen, i suposo que això ho dec haver explicat mil vegades, de manera que ho deixo.
I deixo l’improvisat, perquè no sé què més dir i ja em ballen els ulls. Sol ser a aquesta hora, que em ballen una estona els ulls. Llavors els has d’aclucar una estona i esperar que passi. Malaguanyat improvisat.
