He descobert que una cosa que m’emprenya molt és que no es compleixin unes expectatives i potser és per això que acostumo a tenir expectatives baixes. No, això tampoc no és veritat, però m’ha sortit així la frase. La veritat és que hi ha un munt d’expectatives cada dia que les crees, que les tens i que es compleixen. Per exemple, per dir una cosa que crec que farà entendre que hi ha moltes coses que les tenim en expectativa, diguem-ne, inconscient, però són allà, per exemple, deia, tens l’expectativa oculta que a la nit trobaràs el teu llit allà on era i el pijama a sota el coixí.
Tot aquest rotllo era per dir que aquest matí he anat a fer una gestió burocràtica i la veritat és que quan vas a fer aquestes coses sí que hi tens expectatives baixes —ara utilitzo la segona persona aquesta impersonal, no em refereixo a ningú sinó més aviat a mi mateix, almenys això que explico va per mi—, i efectivament les expectatives baixes s’han complert perquè no he aconseguit que em posessin el segell que volia. O sigui, hi ha expectatives negatives que sí que es compleixen.
Quina és la solució? Pagar. Al final sempre trobaràs algú que, pagant, et farà allò que necessites, tot i que el que necessites t’ho demana una instància administrativa. Acollonant. Pagues doble. O triple. El que emprenya més és que aquella gent a qui jo demanava un segell m’ho han dit amb molta seguretat, amb aquella suficiència: “No, l’han informat malament.”
I mira que sóc burro, m’havia costat tot el matí desemprenyar-me, a base de fer coses i de pencar —emprenyat treballes millor—, i ara que ja m’estava oblidant de la història, esclar, em torno a emprenyar.
Moral: si estàs emprenyat treballes més i els còctels no funcionen, o funcionen menys.
Moral: si has de treballar seriosament, emprenya’t.
No sé si anem bé per aquí.
La cosa és que em sembla que, tal com estic ara, bastant més fresc que quan m’hi he posat —fa exactament sis minuts—, ja puc tornar a pencar fins a l’hora de dinar.
El cavaller Peric emprenyat! Ara m’he enrecordat de les aventures del cavaller! Però ara haig d’anar a pencar, ara no toca.
