dimarts, 17 de març del 2015

Improvisat 236

He tingut un bon matí, bastant desemboirat, bastant despert, i ara s’ha acabat la claredat, començava a veure-hi tèrbol.

Ahir o abans-d’ahir també vaig fer un improvisat que després he estat recordant que era sobre Adam i Eva i no sabia per què venia la cosa i potser no la vaig explicar, però segur que venia de la son que li va entrar a Adam, que segur que va ser corregint un projecte d’investigació sobre el paradís terrenal, que també l’havia hagut de fer ell, o ella, vull dir Adam, que abans de clapar-se no tenia dallonses.

Les regles dels improvisats diuen que no s’ha de llegir improvisats anteriors per no condicionar-se, i l’he complert estrictament, però no he pogut evitar que em ballés al cap la pregunta del motiu pel qual vaig parlar d’Adam i Eva. Bé, era això, que potser Yahvé li va donar un document per corregir perquè volia que s’adormís.

I què més puc dir avui, després d’aquesta facècia.

Tinc unes ganes que torni la calor que no us ho podeu imaginar. Segur que ja ho he explicat perquè ho explico cada dos dies, sobretot quan fa fred, o n’hi ha prou que faci fresqueta, com aquests dies, la meva peixera és un voladís i per tant, entra fred pertot arreu. I direu: i a l’estiu entra calor pertot arreu? Doncs no, a l’estiu és un dels llocs més frescos de Barcelona sense comptar els que tenen aire condicionat, esclar. L’aire condicionat. Només de pensar-hi, m’encenc. Quin invent més diabòlic. Tan bé com van els ventiladors. O si voleu, sí, hi ha algun dia que l’aire condicionat pot anar bé una estona, però tampoc passa res si sues, l’estiu ja ho té: sues. I no passa res. Has de vigilar el tema higiènic més, desodorants i antitranspirants —això ho recomano menys, la veritat—, reduir al màxim els elements productors de males olors, en fi...

Només de parlar d’aire condicionat ja m’animo. Perquè m’encenc, em penso que ja ho he dit. És graciós que l’aire condicionat t’encengui, la llengua té aquestes coses.

Als improvisats no s’ha de parlar de política, en principi, però de vegades suposo que no podré evitar-ho. Ara de moment el que hi ha és un enoooorme desinflament. Personal. Ho veig moooolt difícil. Ara tothom competint a veure qui la té més llarga, qui tindrà qui a la llista. Les llistes. La primera cosa que hauríen de fer és eliminar les llistes. I això ho podrien fer, però no ho fan. Senyal que ja els interessa que les coses vagin com van, uns quants controlen i la resta a fer mèrits per no caure de la llista. La llista omnipotent. La Llista. Quin desastre. No sé si acosneguirem el que molta gent volem, però el que és ben clar és que amb això no canviarem, serem corruptes i idiotes com sempre.

I deixem-ho. Vull dir, deixo la política i deixo això ara.