dijous, 26 de març del 2015

Improvisat 242

Ara hi veig doble, de manera que encara que no estic especialment adormit —de seguida us explicaré per què— sí que vinc aquí, perquè diuen les regles que veient-hi doble també pots fer improvisats, o més val que facis improvisats, perquè igualment pots facturar, cosa que s’hauria de veure com aniria si continués treballant.

Que per què estic mig despert? Perquè he acabat una feina que ara mateix ho he mirat i he vist que era per demà. Normalment no ho miro, però en aquest cas m’ha semblat que havia anat excepcionalment ràpid i m’he animat a mirar el termini per si de cas aquesta vegada el complia... I era per a demà!! Ara buscaré per tot el despatx medalles i copes, que n’hi ha a dojo, i passaré la resta del matí fent-me actes de lliurament de premis... Quin crac. Torna el SuperPeric!

Bé, no l’he acabat, falta el repàs, però esperava acabar aquesta part primera de desbrossar la zona selvàtica del document demà, i llavors acabar-ho de repassar dilluns o dimarts, perquè, total, si era per a demà i l’envio, posem, a les cinc de la tarda, què faran un divendres a aquesta hora amb la meva feina? O sigui, que divendres és com dilluns, i qui diu dilluns diu dimarts, perquè tampoc ve de 24 hores. I vet aquí el SuperPeric fent arguments que tota la vida ha odiat quan algú els ha plantejat. Cosas veredes.

I què més. Que avui dino amb... no, no ho diguis, aquestes coses val més no dir-les, ni les inicials. Bé, puc dir X, X i X. No són la troica europea, són una altra cosa.

No sé per què han de manar tant, aquesta troica. La veritat és que de tot això no hi entenc gens. Llegeixo coses i em quedo igual. Sé que Grècia s’ha plantat davant aquesta gent, però tampoc sé per què aquesta gent ha de parlar en nom de bancs i altres creditors. Perquè és això, no? Fan d’intermediaris dels bancs, si no m’equivoco. I llavors per una part està bé, perquè els bancs en general tiren pel mig i desnonen la gent i per tant poden enviar qui sigui, els és igual, a fer punyetes, no ja qui és responsable de tal compromís, sinó qui va avalar aquell compromís, i la mare que els va matricular —a la gent del banc, no a la gent que va signar, que molts cops ho va fer amb promeses... bé, ara estic parlant de vivendes i la cosa dels països i de la troica deu ser una mica més complicada, perquè de les coses que llegeixo no entenc gaire res. Del que fa exactament la troica aquesta, vaja.

Però la política és tan trista. Més ben dit, la política no, tanta gent que fa política —no tothom— i la manera com es fa política, i la manera de pujar dins els partits, i la poca altura inteŀlectual del personal que ocupa escons —en general, hi ha excepcions— i la poca altura... deixem-ho així.

Aquest improvisat està anant més lent del compte, de manera que faré alguna altra cosa.