Un altre dissabte de passió. Tot i que diu el papa que l’home va ser creat per treballar i per tenir cura de la terra, de vegades es fa difícil. No és que enyoris els que treballen cuidant-se de la terra, perquè saps que tu no podries fer-ho ni dos dies, al segon dia ja estaries esllomat, o al primer, però hi ha la cosa aquesta bucòlica de la vida al camp, i que bonic, i tot el dia mirant les estrelles i tal. I em penso que no. És més complicat. De fet, gairebé tot és molt complicat.
Per exemple, ara han tornat a encetar amb una gran ferida de tres pams d’ample, en una illa del costat de casa, toooota la vorera que van acabar de plantar fa quatre dies. Que era necessari fer-ho? Segur. Però és que el que he vist és que estan substituint una canonada podrida que a la resta del carrer van substituir quan ho van obrir i aixecar tot. Van substituir aquella canonada, me’n recordo perfectament, és la mateixa. Doncs en aquest tram se la van deixar enterradeta i tapadeta. No ho van veure? Els va passar per alt? No tenien prou o prouta canonada nova? —prouta és horrorós, sempre que ho he sentit m’han xiulat les orelles. El cas és que ja hi tornem a ser. Obres la rasa, un metre i mig de fondària, per dos o tres pams d’ample, i vinga pols i vinga màquines i vinga hores extra. Però ara ja no tenen tanta pressa, que llavors hi havia pel mig eleccions, i és veritat que no ho van acabar per eleccions, però allò era, pensant malament, perquè el senyor alcalde havia previst deixar unes quantes obres sense acabar, però treballant-hi intensament, perquè es veiés que ell no feia les obres per inaugurar-les abans de les eleccions totes d’un plegat, sinó perquè ell treballava.
Bé, dèiem que és complicat. També és complicat el judici que acabo de fer sobre l’alcalde, suposo que no l’hauria d’haver fet, però ha sortit així. El cas és que ja no és alcalde i em sembla que ja no ho serà més.
Vaig dir que intentaria no parlar de política als improvisats, però deixeu-me dir una última cosa sobre el tema: deunidó com han posat la nova alcalde des del primer dia. És veritat que en part s’ho han buscat. És lleig que els teus contractin la parella..., bé, no m’hi fico, suposo que els calia i no ho han sabut fer d’alguna altra manera més elegant. Ningú ha dit que la política hagi de ser elegant. En fi, ni els justifico ni els ataco, no sé què dir, el fet és que em van sorprendre que comencessin així, però jo el comentari que hauria fet seria de sorpresa, més que de crítica furiosa, com ha passat. No tindrà les coses fàcils, pobra.
M’he quedat encallat, no se m’acut res més. He somiat que entraven a robar-nos al despatx, i estant jo a dins, i que tenia el temps just de trucar al 112 i dir l’adreça i deixar el telèfon despenjat perquè poguessin sentir el que passava mentre jo m’enfrontava als lladregots. Devia pensar en això d’avui, si vénen lladregots triaran un dissabte, a ningú se li acut que hi puigui haver gent treballant en un despatx un dissabte. Ara bé, com saben els lladregots que això és un despatx, eh?, eh? Perquè podria ser una casa normal i corrent. Els lladregots miren el registre de la propietat per saber si un local té permís d’habitabilitat? Sé que la paraula tècnica no és permís, sinó cèdula, però l’he evitat perquè no sabia si anava amb ela geminada, i ara no l’he evitat perquè he pensat que si la posava amb ela geminada i me la subratllava el word, volia dir que no hi anava, i com que primer, per provar, l’he escrit amb ela simple i ja he vist que el word no s’enfadava —si subratlla amb vermell suposo que vol dir que està enfadat, no?, si no estigués enfadat potser subratllaria amb un color més amigable, no el color de la sang, i això em porta —el color de la sang— a la història de lladregots —lladregots i serenos, l’altre dia recordàvem els serenos —els serens—, i que als pobles de pescadors, si volies que et despertessin a les tres, o a les quatre, com que no tenien despertador, deixaven tres o quatre pedretes a l’entrada de casa, i el serè et despertava a aquella hora. Suposo que no devien tenir l’opció que et despertessin a dos quarts, perquè llavors no sé com s’ho farien, a part que es multiplicava la feina del serè. Bé, tot això ho explicava R en una rotllana d’amics, i jo això de despertar no ho havia viscut —sí que ho havia sentit a explicar a altres—, però sí que recordo perfectament els serens, que llavors es deien serenos. Tampoc recordo que cridessin “las tres y sereno!”, que es veu que cantaven les hores, no sé si abans o després de despertar els pescadors, o feien servir el crit per despertar o també havien de picar a la porta.
Bé, amb tot això dels serenos m’he eixorivit. És veritat que serveixen per despertar-se.
