Tenia un problema gairebé metafísic, amb això dels mocs que explicava aquest matí —o era ahir?, no ahir segur que no, ahir no vaig treballar gens ni mica, vaig fer diumenge, que no sé si és una expressió feta però la podem donar per bona, i suposo que s’entén a la primera. Doncs un problema metafísic. Perquè si els mocs són aigua, o similar, l’aigua bé deu sortir d’alguna banda, no? I si surt d’alguna banda vol dir que si no la reposes —quan deia alguna banda volia dir alguna banda dins teu, i és segur, ja he mirat que no hi hagués un tubet connectat des de l’aixeta al nas, per darrere, com si fos un audiòfon però en suplement de nas, un nasòfon. Doncs no, no hi és. I per tant, surt de dins. I llavors, haig de beure. Però atenció, haig de beure amb cura, intentant que l’aigua se’n vagi cap a la gola i no es quedi... ara m’adono que això ho he explicat recentment, no sé si aquest matí i tot. Doncs haig de beure i molt, perquè el nas raja a bots i barrals. Aquesta tarda menys, deu ser el canvi climàtic, en aquest cas a nivell o a escala corporal. El nas s’ha cansat de rajar i s’ha acabat la matèria primera. Podríem dir que s’ha acabat de fondre el pol nord. Ara no sé si s’escriu pol nord o Pol Nord. No penso mirar-ho, no estic treballant. Vull treballar i per això estic aquí, per tornar a treballar així que acabi aquesta parida. En qualsevol cas, el pol s’ha fos del tot i això raja menys. Però de seguida que li dono una mica més d’aigua al pol nord o al sud, és a dir, tant si baixa fins als peus com si es queda a mig camí, de seguida tornem a tenir cascada., De manera que estic Hamlet total. Si bec, cascada, si no bec, deshidratació. O no. De vegades tendeixo a exagerar, no sé si es nota. És per fer passar millor els mocs —en aquest cas els mocs, altres vegades són altres materials.
Deixem això, que ja cansa. Estic sentint tota la tarda una musiqueta que no sé si és que algú del veïnat se l’ha posat de música ambient o s’està posant la sèrie, que em sona a alguna d’aquestes coses de quan Adam encara festejava amb Eva al Paradís, abans de dinar. No sé si és Daktari o Félix Rodríguez de la Fuente, però les imatges que m’evoquen són aquestes, sol a dojo, sabana africana, lleons i mosques. Deu ser Daktari. Oi que era Daktari? Doncs és aquesta musiqueta, o similar. Potser és una audifonia d’aquestes, com es digui, que sents tu i ningú més. Seria lògic: si tens el pol nord sec perquè t’ha sortit sencer pel nas, és lògic que sentis coses. “De vegades sento morts”. Seria una cosa així. Daktari seria el més pròxim en sèries de Tv que una persona morta en la vida real. I si sóc jo qui...? I si jo estic ara tota l’estona dient Daktari i mai no ha existit una cosa així, sinó que es deia d’una altra manera? I si ara mateix hi ha algú que està trucant al 112 demanant un vehicle medicalitzat, em penso que en diuen així, per atendre un codi ictus urgent a casa meva? O sigui, a mi? Els vehicles medicalitzats els porta algú o són com els de Google? Si se t’emporten, pots optar a dir a quin hospital vols anar o se t’emporten sense dir res ni a la família. Perquè és clar, ara la família és a la piscina o a la biblioteca —tinc una família molt plural. I a la biblioteca hi ha aire condicionat de franc. I aquí l’aire condicionat, diguem-ne, va car. Vull dir, primer han de lluitar amb mi, preferentment amb pistola o fusell metrallador. Amb el fusell metrallador sóc molt bo.
I ja tornàvem als mocs, que em conec, de manera que deixem aquesta via. Però no sé per on anar. Política, ecs. Fins que no arribem al dia de votar, no m’interessa gaire. I això de Grècia cada dia fa més ferum de... En fi, per què van votar, pobra gent? Fora, temes tabú, que m’encenc, i una cosa és desvetllar-se i una altra cosa encendre’s, que a l’estiu està prohibit, ni tan sols demanant permís no et deixen.
Doncs per on vaig, que em queden cinc minuts de coll?
Una altra opció és estalviar-me cinc minuts i tornar a pencar.
Doncs faig això.
